Matrix

Llegint la notícia de les queixes dels propietaris d’armeries i establiments similars, que lamenten que els esprais de gas pebre es venguin a tot arreu, hom no pot evitar sentir la sensació de déjà vu, que és una disfunció de Màtrix, allò que a la pel·lícula homònima significava que era un mal funcionament de la simulació digital on vivim tots sense ser-ne conscients. Si per aquí ja hi hem passat! Pel cap baix, els esprais d’autodefensa fa quaranta anys que es venien per tot arreu, juntament amb el Toblerone, el formatge de bola i el Bayley’s falsificat. Suposo que, com llavors, ara es venen en proporció directa a la sensació d’inseguretat, sigui real o subjectiva. Però avui ja no és el mateix: fins i tot els pots aconseguir per internet en un parell o tres de clics. Amb tota la prudència, els botiguers especialitzats recorden que, tot i que pots comprar-ne, no els pots treure al carrer, de la mateixa manera que és il·legal dur a la butxaca la pallaresa amb la qual talles llonganisses i culls rovellons si la fulla fa deu centímetres. No sé quanta gent porta un esprai a la butxaca o a la bossa. Sí que per YouTube en corre algun que va ruixant sospitosos habituals, ho filma i ho penja. Hom té la sensació que el món s’està endurint, encara que en el nostre capoll muntanyenc no ho acabem de veure. Que es venguin més esprais de pebre en pot ser un símptoma, i diu molt en favor de la natura humana que no ens anem flitant els uns als altres a la mínima provocació, perquè del gas pebre al gas mostassa hi ha tan sols un petit pas.