El segle de les llums

Pocs personatges hi ha hagut a la història d’Andorra més singulars que mossèn Antoni Puig Duran. Nascut el 1721 a Escaldes en una casa de paraires benestants, va obtenir un benefici a l’església de sant Pere Màrtir i ensenyava de lletra a la canalla gràcies a un patronat que va finançar la família. El 1764 ja havia escrit el Politar andorrà, una mena de reescriptura del sagrat Manual digest de Fiter, amb la incorporació d’alguns textos complementaris i amb el primer dibuix de l’escut del país (mossèn Puig era un excel·lent dibuixant!). Cap a 1780 se’n va anar a fer de capellà privat de casa Coix d’Alins. Quan el setembre de 1788 va arribar a les Valls l’espia borbònic Francisco de Zamora, mossèn Puig el va acompanyar en les seves corredisses andorranes (i després, Zamora, que era un corcó, li va demanar una pell d’ossa i notícies sobre les argolles de Fontargent). Tots dos van pujar al Casamanya, des d’on diu que va dibuixar el mapa d’Andorra que és avui a la Real Biblioteca, a Madrid. Un segon mapa està encartat al meravellós manuscrit que l’altruista ciutadà Jordi Alcobé, de casa Puigcernal de Prats, amb un generós sentit de país, acaba de cedir al Consell General. Aquesta obra, escrita entre 1797 i 1800, és un Politar que, curiosament recupera el nom del Manual digest, com si mossèn Antoni volgués retre un homenatge tardà a l’Anton Fiter. El llibre és una meravella, el darrer servei a la pàtria estimada del vell Puig. Estic segur que quan aquest crepuscular Politar disfressat de Manual digest s’hagi digitalitzat, disseccionat, estudiat i editat entendrem moltes més coses del segle andorrà de les llums.