La cartera

No tot han de ser disgustos i malfuncions en el món digital. De vegades hi ha bones notícies, com ara l’anunci de la propera implantació de la cartera digital, l’aplicatiu que promou Govern i que et permetrà portar al mòbil tota mena de documents oficials. S’ha acabat el traginar tot el sant dia el passaport, el carnet de la CASS, el del Club Piolet, les targetes de crèdit (i de dèbit), el passi del bus, la targeta del descompte del Sant Eloi i un etcètera llarg que podria fer-se fàcilment infinit. És com si criessin, emparades per l’escalforeta i la foscor de la cartera. Potser sí que hi haurà limitacions, i potser els policies estrangers diuen que, el passaport, en paper o res, perquè el progrés de vegades va lent. És més que possible aquesta digicartera només tingui un ús reduït i domèstic, però només que funcioni bé a casa, tot això que hi haurem guanyat. Liquidada la documentació personal en format paper, quedaria només un pas per alliberar butxaques, bosses i motxilles de pesos innecessaris i incòmodes. Agafem el toro per les banyes. Què en farem, de les claus? Servidor arrossega un clauer amb quinze. Quinze claus, la majoria de les quals no es fan servir normalment, però que és prudent tenir-les a l’abast. La tecnologia de les claus i els panys no ha canviat gaire des del temps dels romans. Sí que hi ha alternatives biomètriques i etcètera, i molts cotxes ja no gasten clau, però potser encara no estem preparats per aplicar-les al candau de la bicicleta o a la porta de la bústia. Però ja arribarà el dia, ja, va dir el profeta.