Que ve l’asteroide

Cada dia ens maregen amb una xifra diferent. Ara sembla que la probabilitat que el 2028 ens caigui al damunt l’asteroide 2024 YR4 –que té la mida de l’Epizen– es cotitza al 3,1%. Facin apostes. Tot plegat ens obliga a fer una sèrie de reflexions. La primera, que els astrònoms haurien de tenir un sistema per batejar aquesta mena de pelegrins siderals amb una mica més de gràcia. No hi ha cap amenaça creïble que no tingui un nom escaient, que faci una mica de respecte. Si a tifons i huracans i fins i tot a pertorbacions una mica mogudes ja les  bategem un nom de persona, per rigorós ordre alfabètic, ¿per què hem d’assignar un trist codi alfanumèric a una probable causa d’extinció massiva? Si sembla el nom d’un model de Toyota! Donem-li el nom d’un diable sumeri, per exemple, tipus Asaku o Rabishu, que faci una mica de canguelo. Segona reflexió. Tota aquesta colla que, a la que veuen que hi ha alguna cosa al món que no els agrada, clamen perquè arribi d’una vegada l’asteroide, que comencin sisplau a buscar una altra imatge retòrica per expressar el seu discomfort. I la tercera. Ja sabem que, a l’hora de la veritat, passarà de llarg o serem capaços de desviar-lo. La tecnologia hi és i, pel que ens hi juguem, segur que els sortirà bé. O sigui que, sisplau, apagada informativa. Que no ens maregin més amb el càlcul de probabilitats i amb la projecció d’escenaris. Que només ho sàpiguen els de la NASA, els  col·legues russos i xinesos, el comitè de seguretat de l’ONU i Bruce Willis (o la persona en qui delegui). La resta, que continuem vivint en la inòpia, on s’hi està raonablement bé.