Turiel i el llop

Dimarts al vespre el doctor Antonio Turiel va fer una xerrada al vestíbul del Consell General, acompanyat pels investigadors d’AR+I que estan a l’aguait dels efectes del canvi climàtic a Andorra. El doctor Turiel és un científic tan respectat per la comunitat científica com injuriat per aquell sector de la societat que diu que això de l’escalfament és una ensarronada orquestrada per les obscures forces que controlen el món amb agendes secretes i agències encara més secretes. Per un contuberni liderat per Bill Gates, Spectra i la Big Pharma, que han aprofitat les vacunes per endinyar-nos uns quants xips. Turiel se’n fa un tip, de fer pedagogia. Ho fa de manera calmada, sense catastrofismes, amb dades. Alguns li retreuren que el seu discurs és que ve el llop, però no acaba d’arribar mai. Que ja fa massa temps que avisa que els combustibles fòssils s’estan acabant, mentre que a les benzineres n’hi ha tant com vulguem. I espera’t ara, que Trump ha donat llum verda a les petrolieres perquè n’extreguin fins a la darrera gota, sense tenir en compte consideracions ambientals. Però la ciència ja pot anar predicant, que fins que no arribem als quaranta graus al mes de juliol és que tot va bé. Turiel assegura que les solucions hauran de ser globals i adaptatives, i que hem de tornar a adaptar-nos a la natura i no a transformar-la. Però no hi haurà cap reacció fins que en passi alguna de grossa. Una onada de calor insuportable, una sequera històrica. O un parell d’anys sense neu, el que passi abans. Llavors tothom pensarà en els Turiels i en el llop.