Pasmo i admiració

El dilema se’ns ha plantejat amb tota la cruesa. Què vols ser, nen, quan siguis gran. Hong Kong o la Confederació Suïssa? Ah, aquesta és la gran pregunta que es fa –entre molts d’altres– l’enginyer Christian Cerqueda, que és el responsable dels estudis de càrrega que li han encarregat cinc comuns. De moment, semblaria que anem de cap en direcció al model xinès però, per rematar-ho, amb un considerable dèficit hídric. Si es pogués triar, pel mateix preu, a molts ens agradaria acostar-nos més cap a la banda dels suïssos. Fiter i Rossell ja els admirava, aviat farà tres segles, i deia que els tretze cantons d’Helvècia (ara ja són el doble) eren “lo pasmo i admiració de totes les monarquies del món ab son govern”. I no està de més recordar aquell gran poema de Jorge Luis Borges, titulat Los conjurados: “En el centro de Europa están conspirando / El hecho data de 1291 / Se trata de hombres de diversas estirpes, que profesan / diversas religiones y que hablan en diversos idiomas / Han tomado la extraña resolución de ser razonables / Han resuelto olvidar sus diferencias y acentuar sus afinidades”. Però si canviéssim la data del 1291, quan es va signar el Bundesbrief, l’aliança dels Tres Cantons del Bosc, per la del nostre pariatge de 1278, els versos borgians encaixarien admirablement, només que eliminéssim les referències a il·lustres personatges del país, com Paracels, Jung i Klee, i els substituïssim per algunes de les glòries locals. I és que potser, sense saber-ho, no estàvem tan lluny del model suís i ens vam perdre per algun revolt del camí.