Els immortals

Con deia ahir, ha visitat les Valls Neutres el doctor Juan Luis Arsuaga, eminent paleontòleg i un dels directors dels jaciments d’Atapuerca, de fama mundial i gran divulgador científic. Convidat per Ensenyament en el marc de la XXIII Jornada de la ciència, al matí va parlar de l’evolució humana als escolars i al vespre va oferir una xerrada sobre un tema certament engrescador: la possibilitat que els sapiens arribem a ser immortals o, si més no, tinguem una esperança de vida de centenars d’anys. Hi ha qui assegura que som a les portes de viure dos o tres segles, i, a partir d’aquest llindar, qui-sap-los. Arsuaga va posar aigua al vi de la immortalitat. Tot molt ben raonat, per arribar a la conclusió que no, que no pot ser i que abans tenim, com a espècie, molts deures per endreçar-nos. I, a més, que tampoc no val la pena. Si haguéssim de ser joves per sempre, com cantava Dylan (i Alphaville), encara rai. Però eternament vells, no. Entre d’altres inconvenients, imaginem-nos haver d’aguantar, in saecula saeculorum, un rosari sense fi de campanyes electorals: comunals, nacionals, franceses, espanyoles, europees i, com ara mateix, les catalanes, que han arribat a un nivell de tedi –argumental i existencial– inimaginable, malgrat les enquestes off-shore que hi posen una mica de pebre. És impossible blindar-nos-en, si no és que et poses en un forat, aïllat del món i de la carn. Això, amics, no hi ha carn immortal que ho aguanti.