Usuaris d’especial rellevància

Amb la intenció de celebrar com cal el Dia del Treball, dimarts al vespre el totpoderós ministeri d’Hisenda espanyol va fer públic el reial decret que té com a objectiu collar fiscalment els youtubers, els influencers i tota aquesta avifauna tan peculiar i que tants maldecaps els provoca. Sí, els anomenats “creadors de continguts” que, segons el criteri dels d’hisenda, seran qualificats com a “usuaris d’especial rellevància” sempre que acompleixin determinades condicions. Bé, imagino que deu ser tan difícil definir-los com controlar-los, atesa la natura etèria i incorpòria de les activitats que fan. Diuen els homes de negre de la ministra Montero que un influencer com Déu mana hauria de tenir un mínim d’un milió de seguidors en una única plataforma (o dos milions si en tenen diverses), i ha de facturar més de tres-cents mil euros gràcies al rendiment econòmic dels seus “continguts”. Han de publicar un mínim de vint-i-quatre vídeos l’any (tampoc no s’han d’esllomar), han de vigilar amb l’edat de l’audiència i se’ls prohibeix fer anuncis de tabac i alcohol. No sé com aniran les coses, però la consigna que corria ahir per les xarxes és que tothom cap a Andorra. Tot han estat bromes molt enriolades, que si les immobiliàries estaven exultants, que no quedaria ni un pam de terra lliure i que, vaja, si algú es queda per tributar a Espanya és que és un carallot. Ja ho cantava Pete Seeger: “I want to go to Andorra, Andorra, Andorra. / I want to go to Andorra, it’s a place that I adore.” I l’últim, que apagui els llums.