El senyor rector

Fa temps que estem distrets amb qüestions importants (la darrera, submergir-nos en les arideses de l’anglès de l’Acord d’Associació). Potser per això no hem parat compte a un procés electoral que ens hauria d’haver fet estar-ne molt més pendents, el de l’elecció del nou rector –o rectora– de la Universitat d’Andorra. Són mandats llargs, d’extensions gairebé episcopals: des de l’any de la fundació, el remotíssim 1988, només ha tingut dos rectors, Daniel Bastida i Miquel Nicolau. Amb les cinc candidatures que ara s’hi han presentat i acceptat (tots doctors, i molt qualificats: Ramon Copons, Josep Fortó, Juli Minoves, Alexandra Monné i Emili Vergés) hi ha camp per córrer. El ciutadà que va a peu o amb clípol i no està al cas del procés d’elecció pot preguntar-se com és el procés per escollir un càrrec tan rellevant i transcendent, i dubto que hi hagi porres més enllà de l’àmbit estrictament acadèmic. Hi ha eleccions dins d’un òrgan col·legiat, el Consell Universitari. Així, el nou rector serà escollit en votació –a porta tancada–entre els membres del Consell: el rector sortint, representants de Govern (dos), dels professors (dos més), dels estudiants (també dos), un representant del personal administratiu i tècnic (un vot), un altre del teixit empresarial i un representant de les entitats col·laboradores amb la Universitat. Deu persones, si no m’he descomptat, un Gran Sanedrí amb una enorme responsabilitat. No hi haurà debats públics, però hauria estat interessant contrastar projectes, perquè la Universitat és una estructura d’estat. La decisió, aviat. Romanguin atents als seus receptors.