Els intrusos

És ben natural que el Col·legi de Psicòlegs del país alci la veu per defensar el seu jardí. Ja n’hi ha prou, de competència deslleial, home. Aquí tot gat i fura es veu amb cor d’ajudar la gent a gestionar les seves emocions, sense tenir en compte que, sense una sòlida formació acadèmica, un consell mal donat pot fer més mal que bé al personal. Ai, aquells amics que, des de la barra d’un bar, intenten redreçar-te la vida i fer-te de coach, sense més bagatge que un quinto, la bona voluntat i l’experiència pròpia. És una funció que, a l’antic règim, exercien els capellans, i, a més, aprofitaven el coneixement i les confidències de confessionari per tenir una mica de control social. Ara, el que no acabo d’entendre és que els psicòlegs que, com qui diu, fa quatre dies que hi són, considerin els filòsofs com la competència, sobretot des que un veí youtuber (ai, quantes hores de sa entreteniment ens proporcionen!) va fer ostentació pública que en tenia un de capçalera. Potser és que les preocupacions i dificultats que el filòsof Murias tracta amb l’influencer Torete tenen una dimensió especial, més transcendent que no pas les de la gent normal, els que amb prou feines arribem a final de mes. Hom voldria tenir els filòsofs, que tenen l’ofici més antic del món, dedicats a filosofar coses grans, a fer-se les últimes preguntes: d’on venim, cap a on anem, si val la pena tot plegat, què hem fet, Senyor, per merèixer tot el que ens està caient.