Creat:

Actualitzat:

Pots respirar una mica més tranquil·la, Andorra, perquè en l’assignatura de llibertat de premsa has millorat en el rànquing que cada any elaboren els Reporters Sense Fronteres (fronteres que, curiosament, tenen una importància essencial a l’hora de fer la llista). Així doncs, passes al lloc número trenta-set (sobre cent vuitanta, pas mal), i progresses adequadament, perquè has fet un salt de setze posicions respecte al curs passat. Enhorabona. Has fet un gran esforç i cada vegada t’acostes més a Noruega, tot i que serà complicat fer-li ombra, perquè la primera de la classe, que és alta, rossa i tibada, és molt creguda, fa la gara-gara als profes i costarà desbancar-la del palmarès. Ha de ser difícil d’avaluar, això de la llibertat de premsa, perquè els paràmetres que es manegen per posar nota han de ser, necessàriament, gasosos i subjectius, encara que caiguis bé i ho maquillin amb taules i barems diversos. Però sí que sorprèn una mica que diguin que el teu sistema judicial és arcaic, que sona a excusa barata. Si el sistema judicial andorrà és arcaic, l’espanyol és altamirenc, magdalenià. Però ho has fet molt bé, Andorra, i estàs frec a frec amb els companys de pupitre. Continua així i no defalleixis. Sobretot no et facis amb els fanalets vermells: Corea, la Xina i Vietnam. S’asseuen al darrere, xerren i criden tota l’estona, juguen amb el mòbil, fumen al passadís, trafiquen amb substàncies, distreuen els companys que ho volen fer bé i, amb tota seguretat, repetiran curs.

tracking