Creat:

Actualitzat:

Ahir, cap a quarts d’onze del matí, el plafó informatiu que penja a l’entrada de la rotonda del Cacauet –aquell que et diu que plou quan plou– proclamava, amb totes les seves lletres, que el 8-M era el “DIA DE LA MUJER”. Així, en la llengua de Viriato i el general Moscardó, i, això sí, sense la postil·la “TRABAJADORA”, que potser hauria aclarit el contingut als despistats que no saben en quin dia viuen. Em va estranyar tant el règim lingüístic del missatge que fins i tot vaig donar un parell de voltes a la rotonda per assegurar-me que no havia estat un miratge, una falsa lectura o una alteració momentània de la percepció visual. Més tard, quan hi vaig tornar a passar al cap d’un parell d’hores, el missatge continuava allà, contumaç, “inasequible al desaliento”, però tot seguit va aparèixer l’equivalent català, curiosament pluralitzat: “DIA DE LES DONES”. No sé si el primer era un missatge dedicat al turista espanyol, que segur que ve de casa assabentat de l’efemèride, o bé hi ha intencions ocultes, per fer content el personal orgullosament monolingüe. Però si el destinatari era el públic local no calia recórrer al castellà i hauria estat un detall consagrar aquest espai a escriure el recordatori únicament en bell catalanesc –o llançar la casa per la finestra i fer-ho a la manera de la torre de Babel, amb el mateix missatge en suahili, georgià o klingon. No sé quines són les directrius que hi ha a la sala de control des d’on es pengen les consignes. Però és que el català, a més de ser llengua oficial del país, potser hauria de semblar-ho en tota ocasió i circumstància. Ep, diria jo.

tracking