Ja tenim okupes

Ja tenim okupes. De moment, dos, només. Ho explicaven dimarts els col·legues d’El Periòdic, i la història té prou intríngulis per fer-nos-en ressò aquí. Resumint-ho molt, sembla que una parella tenia llogat un apartament turístic al Pas. Abans de deixar-lo, d’acord amb el contracte, van recuperar la fiança i van deixar les claus, tot i que, adduint que els havien enredat amb el nou domicili emparaulat, van aconseguir que la propietat els deixés tornar per unes poques nits, encara dins del termini contractual. Després d’aquest acte de solidaritat, pam-i-pipa. Que d’allà no es mouen. La policia diu que no s’hi pot fer res perquè no han forçat la porta i etcètera. Per fer-los fora sembla que ha de començar un llarg i penós periple judicial. Des de fa un temps, hom té la mirada posada en els okupes de la Seu, una colla sorollosa i conspícua que fa mesos que distorsiona l’harmonia de la ciutat dels bisbes prínceps, tot i que aquí dalt sempre s’havia confiat en la proverbial seguretat pública de les Valls com a antídot contra qualsevol vel·leïtat okupacional. Imagino la suor freda de tants i tants propietaris que temen veure com s’acosta el papus de les màfies que rebenten pisos i els relloguen a tercers. Esperem que l’estat posi en marxa els mecanismes necessaris per procurar que no s’escampi aquesta nova tendència, que no faria sinó complicar encara més el galliner de l’habitatge, al que només li faltaria això per implosionar definitivament.