La casulla

Aquestos dies s'està celebrant les jornades europees del patrimoni. És una iniciativa de la Unió Europea i del Consell d'Europa, que té com a objectiu revitalitzar i difondre les activitats entorn el patrimoni cultural dels països etcètera. Tot això és lloable i està molt bé, tenint en compte la quantitat de setmanes, setmanetes, dies i diades perfectament absurds i del tot prescindibles amb què les institucions farceixen el calendari de gener a desembre: el Dia Mundia del Cosí, la Setmana Internacional de la Soldadura Autògena, coses així.

Aquest any hem pogut visitar les obres del campanar de sant Vicenç d’Enclar, i demà el jaciment de la Roureda de la Margineda. Els restauradors de Patrimoni ens han ensenyat eines de la Margineda que encara estan per restaurar, ens han fet saber que a la sagristia de Sant Martí de la Cortinada hi havia una casulla funerària amb unes calaveres atònites, i que a casa Rossell —entre d’altres instruments— tenien una preciosa guitarra barroca (l’Anton Fiter era violinista). Esperem que aquestes accions, petites però que sumen, serveixin perquè tothom entengui que el patrimoni és de les poques coses que ens poden salvar de la insignificància, l’adotzenament o la dissolució. Fa l’efecte que moltes vegades és percebut com una nosa, com un llast, una vaga incomoditat, perquè no sabem què fer-ne, si no és carregar-nos-el. No fa pas gaire, algú es va entretenir a fer un gravat nou al roc de les Bruixes de Prats. De vegades no se sap què és pitjor, si la ignorància o la malícia.