Desintervenció del mercat de lloguer: una necessitat inajornable

En els darrers dies, el debat sobre l’habitatge a Andorra ha tornat al centre de l’agenda pública. Tant les conclusions recents del Fons Monetari Internacional (FMI) com la proposta presentada pel Govern sobre la desintervenció del mercat de lloguer posen de manifest una realitat que des de fa anys anem advertint. El model actual d’intervenció prolongada no és sostenible ni socialment ni econòmicament.

L’FMI ha estat clar en la seva anàlisi, la manca d’habitatge és un dels principals riscos per al creixement del país i per a la disponibilitat de mà d’obra, i la solució passa per permetre que el mercat de lloguer funcioni amb normalitat, amb una retirada progressiva de la intervenció i amb mesures específiques de protecció per a les llars més vulnerables. Compartim plenament aquest diagnòstic.

Quan les regulacions s’allarguen durant molts anys sense mecanismes de correcció ni criteris objectius, alguns llogaters continuen beneficiant-se de rendes molt per sota del valor de mercat independentment de la seva situació econòmica.

La proposta legislativa que està ultimant el Govern pot acabar perpetuant aquesta situació, consolidant de facto un sistema de preus intervinguts que no respon a criteris socials, sinó a circumstàncies contractuals. Mantenir aquest esquema s’allunya del criteri expressat per l’FMI, que aposta per avançar cap a la normalització del mercat amb mesures de protecció focalitzades per als col·lectius vulnerables. En aquest sentit, el projecte de llei encara és a temps d’introduir mecanismes de correcció i de corresponsabilitat que evitin aquestes distorsions, incorporant mecanismes que permetin objectivar les situacions vulnerables que requereixen protecció real d’aquelles en què els llogaters poden assumir gradualment les condicions de mercat.

És el moment de prendre decisions valentes i responsables

Tanmateix, la proposta de desintervenció presentada recentment pel Govern, tot i reconèixer la necessitat d’un canvi, planteja una desregularització excessivament llarga i complexa en el temps. A la pràctica, molts contractes continuaran sotmesos a limitacions fins ben entrada la dècada del 2030, arribant en alguns casos fins als anys 2034 o 2035. Això significa que, més de vint-i-cinc anys després de la primera intervenció del mercat de lloguer, iniciada el 2009, una part molt important del parc immobiliari continuarà sense poder-se gestionar amb criteris normals de mercat.

Cal recordar que, al llarg d’aquests anys, els propietaris hem assumit reiterades pròrrogues forçoses, congelacions de rendes, limitacions d’actualització i, fins i tot, reduccions de rendes obligatòries durant el període de la pandèmia. Tot això mentre el país experimentava una forta recuperació econòmica i un creixement demogràfic molt significatiu. Entre el 2022 i el 2025 la població ha augmentat en prop de 7.500 persones, generant una demanda potencial de milers de nous habitatges.

Aquest desequilibri entre una demanda creixent i una oferta fortament restringida i limitada ha tingut conseqüències evidents. D’una banda, la manca d’habitatge disponible. De l’altra, la progressiva degradació de moltes finques, que no poden afrontar les reformes i rehabilitacions necessàries a causa d’uns rendiments insuficients i d’uns costos de manteniment cada vegada més elevats. Aquesta situació perjudica tant els propietaris com, sobretot, els llogaters, que són els primers afectats per la manca d’inversió en els edificis on viuen.

Des de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles d’Andorra sempre hem defensat una solució més senzilla, justa i equilibrada. Proposem aixecar la regulació de les pròrrogues obligatòries com més aviat millor i permetre que, en finalitzar els contractes, propietaris i llogaters puguem acordar lliurement noves condicions dins d’un marc clar i estable. Alhora, per evitar possibles abusos, considerem raonable establir límits als increments en successius contractes, vinculant-los a nous períodes contractuals de cinc anys i a criteris objectius.

Creiem fermament que propietaris i llogaters no som parts enfrontades, sinó elements d’un mateix ecosistema imprescindible per a la prosperitat del país. Un mercat de lloguer sa, amb regles clares, seguretat jurídica i ajudes focalitzades a qui realment ho necessita i no un cafè per a tots, és la millor garantia per assegurar habitatge digne, inversió sostenible i cohesió social.

És el moment de prendre decisions valentes i responsables. Allargar la desintervenció només cronifica el problema. S’ha de permetre que el mercat funcioni tot creant protecció pública per als col·lectius vulnerables. Aquest és el camí que assenyalen els organismes internacionals i l’experiència acumulada dels darrers anys.