La governança pública a Andorra i els seus reptes

He tornat a Andorra després de vuit anys. A més de percebre els canvis produïts pel que fa a les infraestructures i les noves edificacions, i de constatar la continuïtat de la seva ben coneguda vitalitat turística i comercial, la visita, molt breu, m’ha permès prendre contacte de nou amb la realitat institucional del país. El marc ha estat el curs sobre lideratge i gestió de la col·laboració publicoprivada promogut per l’Empresa Familiar Andorrana amb Esade, en què he intervingut com a professor. La presència de directius destacats dels sectors públic i privat andorrans ha donat a les reflexions dels participants una riquesa i pluralitat destacables que han estat per a mi una immersió exprés en les fites i desafiaments de la societat andorrana.

La primera impressió que em porto és que l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea, tancat el 2023, és una fita transcendent que suposarà, quan acabi el seu recorregut procedimental i entri en vigor, el trampolí més important per al desenvolupament del país. Més enllà de les reserves que les pèrdues d’autonomia susciten en tot acord internacional com aquest, estic convençut que els avantatges superen de bon tros els inconvenients. Des del punt de vista econòmic, l’associació permetrà l’accés de les empreses andorranes al mercat interior, enfortint el sector exportador, i afavorirà tant la diversificació econòmica del país com la inversió estrangera, la qual es veurà estimulada per l’estabilitat i seguretat jurídica que l’acord garanteix. Des del punt de vista institucional, les reformes que Andorra ha d’enllestir actuaran com un motor de modernització que accelerarà els canvis que el país necessita per millorar la seva governança pública.

A hores d’ara, alguns d’aquests canvis han estat iniciats amb èxit

De fet, a hores d’ara, alguns d’aquests canvis han estat iniciats amb èxit. En matèria d’administració digital, per exemple, Andorra s’ha convertit ja en un dels països europeus capdavanters amb la implantació de la cartera digital, una envejable eina avançada que permet als ciutadans portar la identitat i els documents oficials al mòbil i interactuar digitalment amb l’administració. Altres iniciatives, tant al Govern com als comuns i les empreses públiques, mostren en el sector públic andorrà un dinamisme rellevant. Tot i això, com és inevitable en una època d’acceleració i canvis com la nostra, les institucions andorranes enfronten també desafiaments significatius.

Potser el principal d’aquests desafiaments, compartit amb molts altres països, és el de combinar la resposta a les urgències del present amb les polítiques que busquen impactes de mitjà i llarg termini. Andorra necessita, en camps com la immigració, les grans infraestructures, les pensions o l’habitatge, sense voler fer una llista exhaustiva, definir i emprendre estratègies de país, i bona part del seu futur dependrà de la seva capacitat per fer-les viables. Això obligarà el sistema polític a trobar consensos difícils i a separar un nombre determinat de grans temes de l’espai breu dels cicles electorals. D’altra banda, exigirà millorar la coordinació entre les institucions. Andorra és, a pesar de la seva petita escala, un país territorialment divers, com es manifesta en el pes tradicional i constitucional de les seves parròquies. Aconseguir l’acció coordinada al voltant de projectes estratègics entre el Govern i els comuns serà essencial. I, per últim, caldrà impulsar, facilitar i ampliar la col·laboració entre els poders públics i el sector privat, imprescindible per multiplicar les capacitats i maximitzar l’impacte de les polítiques públiques.

Aquests escenaris incrementen l’exigència d’una administració forta. En les societats contemporànies, el rol del sector públic no és sempre el de fer les coses, sinó, més aviat, el de fer que les coses passin. Liderar processos socials complexos exigeix no tan sols la representativitat democràtica, sinó també la capacitat tècnica i directiva. La incorporació massiva de talent, en temps, com els actuals, d’acceleració del canvi científic i tecnològic, és un dels principals reptes del sector públic andorrà en aquests moments. Per enfrontar-lo, haurà de millorar i fer competitives les seves polítiques de reclutament, formació i, especialment, de compensació, tot convertint les organitzacions públiques en hàbitats atractius i estimuladors per al millor talent del país.

En aquest sentit, Andorra podria impulsar, com és característic de les democràcies avançades, la construcció, entre la política i la funció pública, d’un espai de directius públics professionals, dotat de regles meritocràtiques d’accés i separat dels cicles polítics. Aquests directius, amb perfils professionals adients i responsables pels resultats aconseguits, dotats d’un règim més flexible que el propi dels funcionaris, són imprescindibles per dotar les organitzacions públiques modernes de la capacitat gerencial imprescindible per liderar serveis públics d’alt impacte en contextos de dificultat creixent. Un règim com aquest facilitaria probablement l’atracció al sector públic de perfils professionals que són, a tot arreu, un bé escàs i disputat.

En resum, aquesta curta estada a Andorra em deixa la imatge d’un país on la governança pública viu les turbulències característiques d’aquesta època, un temps de problemes col·lectius creixentment complexos sense solucions tècniques clares, sovint convertits en dilemes que no poden ser resolts, sinó només gestionats. Un temps de conflictes de valors (obertura versus identitat, progrés versus cohesió social, creixement versus sostenibilitat...) que traslladen a les agendes públiques decisions més i més difícils. Un temps de tensions en augment entre el curt i el llarg termini. Res que no resulti familiar a qui conegui els reptes de governança d’altres estats. La meva impressió és que els desafiaments d’Andorra en aquest sentit no són gaire diferents dels que encaren altres països, i que, tant la raonable solidesa de les seves institucions com la petita escala del país, li poden fer més fàcil que a d’altres trobar les respostes correctes, i fer un salt important en el seu desenvolupament econòmic i social.