El caliu de la Nit Literària

S’acaba la Nit Literària Andorrana de la mà del Cercle de les Arts i de les Lletres de les Valls d’Andorra. Punt i seguit. Des del ministeri de Cultura anunciaven dimecres en saber-se la notícia de la renúncia explícita del Cercle de no continuar organitzant la Nit Literària, d’agafar el timó i continuar la singladura, amb els canvis i els criteris de funcionament i enfocament que des del ministeri de Cultura creguin convenients i en sintonia amb el sector literari, com expressava la ministra Mònica Bonell ahir, en fer públic reconeixement al Cercle de les Arts i de les Lletres, per haver passat al davant durant tants anys: “Vull agrair la feina que ha fet el Cercle des de fa més de 46 anys organitzant la Nit Literària i impulsant tots aquests premis a través dels diferents dotadors. Jo crec que és molt important la feina que s’ha fet i cal que els hi reconeixem”.

Les paraules d’agraïment de la ministra de Cultura són ben compartides per qualsevol qui conegui la trajectòria del Cercle de les Arts i de les Lletres i el manteniment de la Nit Literària com a principal esdeveniment cultural dels molts que, des de l’any 1969, ha realitzat, concretament des del 4 de juliol de 1969, quan el Consell General aprova, pel Decret 512/K, el Cercle de les Arts i de les Lletres de Nostra Dona de Canòlich, amb una primera Junta Directiva integrada per Joan Burgués, president; Josep Mestre, vicepresident; Meritxell Batlle, secretària; Josefina Bonet, tresorera; Rosa Maria Martí i Loli Martí, bibliotecàries; Josep Maria Mercader, relacions públiques; Joan Riera, cap de redacció; Albert Batlle, cap de protocol i els vocals: Sergi Mas, John Morrison, Norbert Orobitg, Aland Ward, Francesc Cardona, Enric Capdevila, Manuel Anglada, Joan Puig i Enric Llort. La Junta directiva, com fa evident la relació de noms, la formaven gent jove que ja manifestaven o manifestarien amb els anys un interès i una sensibilitat i projecció cultural, raó de ser del Cercle. L’aventura de la seva fundació havia començat un parell d’any abans, el mes de febrer de 1967. Ho explica el Joan Burgués, en la detallada crònica reflectida en el llibre dedicat als 35 anys del Cercle, editat l’any 2003.

Des del ministeri de Cultura es va anunciar que s’agafava el timó

En l’homenatge que a principis de 1967 se li feu al periodista Josep Maria Mercader, aquest li demanà d’acompanyar-lo a Sant Julià de Lòria, a un sopar d’amics. Hi van baixar amb el Renault 4L del Joan i allí, al menjador de l’Hotel Peralba, en un ambient amistós, es va començar a coure, al caliu de la cultura, la creació del Cercle. Al sopar hi eren el Sergi Mas i la Maria Canalís; l’Albert Batlle i esposa; Joan Puig i Salarich, Joan Riera i esposa, Manuel Anglada, Norbert Orobitg, Josep Mestre, conseller general, Àngel Blanc, Francesc Galobardes, Josep Rich, l’amfitrió Josep Maria Mercader i el Joan Burgués, jove de 22 anys.

El caliu cultural d’aquella vetllada hivernenca l’ha mantingut sempre el Cercle de les Arts i de les Lletres. La Nit Literària se celebrava per primer cop l’any 1978. Ja feia vuit anys que el Cercle Organitzava els Jocs Florals Juvenils i Infantils de la Llengua Catalana (1970), amb Manuel Anglada com a mantenidor, tot i que el primer, que ho va ser poc temps perquè va morir, fou el pare Ambrós Caralt, monjo de Montserrat establert a Engordany. El 1971, es modificava el nom, passant de denominar-se Cercle de les Arts i de les Lletres de Nostra Dona de Canòlich a Cercle de les Arts i de les Lletres Valls d’Andorra. Aquelles tres dècades de vida, les darreres del segle XX, van ser un bullir d’activitats del Cercle, amb conferències, exposicions, edició dels Quaderns d’Estudis Andorrans, viatges culturals, concerts, quintos, o en organització d’esdeveniments com les Festes Populars Pompeu Fabra, aplecs de Corals, focs de Sant Joan, etc. Dins aquest ventall d’activitats, que responien acuradament al nom de l’entitat: arts i lletres, la Nit Literària i, en segon lloc, els Jocs Florals, van anar guanyant protagonisme, alhora que les altres activitats van minvar, majorment perquè van sorgir altres entitats culturals andorranes i també per l’organització d’actes culturals per part dels comuns, que en certa manera agafaven la torxa que els Cercle havia portat durant tants anys.

Amb l’anunci de retirar-se el Cercle de l’organització de la Nit Literària Andorrana, el sentiment no pot ser pas d’alegria, perquè sap greu l’acabament d’una celebració anual portada per la voluntat de ser ajuda per la literatura, tot congregant en un acte social persones que d’altra manera no coincidirien mai. Tot i així, esperem que el caliu es mantingui si des del Ministeri saben mantenir l’essència del que ha estat, com a eina cultural de cohesió social, la Nit Literària organitzada pel Cercle de les Arts i de les Lletres. Andorra, el país, de la mateixa manera que agraeix al Cercle la trajectòria de la Nit Literària, ha de saber mantenir-ne el caliu. Que puguem dir, tal com expressava, en el llibre d’Or del Cercle, l’any 1987, al costat d’altres signatures com les de mossèn Albert Vives, Ricard Torrents o Jordi Bonet Armengol, Esteve Albert: “amb el goig de reveure que aquesta llar està sempre encesa per més que la gran allau de novetats i precipitacions distregui la gent cada dia més de la vida de les arts i de les lletres”. Paraules de l’Albert de fa gairebé 40 anys i avui en dia tant o més vigents encara.