Antoni Zorzano Riera

Antoni Zorzano Riera

Soci de l’FC Barcelona núm. 25.595

Per què no votaré Laporta

No el votaré per haver imposat les assemblees en format telemàtic

Creat:

Actualitzat:

En primer lloc, voldria felicitar el candidat Laporta per la bona marxa i els èxits recentment obtinguts pel nostre primer equip, novament situat en el zenit del futbol mundial.

Val a dir que en això el Sr. Laporta ha gaudit d’un immesurable ajut de la sort perquè han sortit de la Masia un elenc de jugadors de primeríssim nivell que han fet possible aquest miracle, que amb tota certesa situa el Sr. Laporta en el pòdium dels personatges de la història més afavorits per l’atzar, tot just darrere Ulisses, que per reeixir la seva arribada a Ítaca va haver de superar successivament perills mortals, vèncer el ciclop Polifem, escapar a l’encantament de la bruixa Circe, evitar el cant de les sirenes, esquivar el monstre marí de sis caps Escil·la, doblegar l’ogre Caribdis i sobreviure a la ira de Posidó.

Soc soci des de fa quasi 50 anys, valedor de 12 socis, titular de set tribunes i he participat en més de 80 desplaçaments internacionals de les seccions.

Reivindico amb contundència una assemblea sobirana

No votaré el Sr. Laporta per haver imposat les assemblees en format telemàtic.

Em sento menyspreat, humiliat i defraudat per la decisió de fer telemàticament les assemblees del club, en contradicció a l’esperit dels estatuts que diuen que la convocatòria ha de precisar el lloc de celebració, la qual cosa assenyala implícitament la compareixença presencial, tradició que fins ara sempre s’havia respectat.

Només es podria admetre la legalitat d’assemblees telemàtiques en la hipòtesi d’una decisió majoritària de la massa social consultada, que no és el cas.

Considero que és una falta greu, una decisió injusta, incomprensible, que suprimeix un dret adquirit del qual hem gaudit durant més d’un segle i del qual ara se’ns priva, i és per això que com a compromissari no vaig participar en aquest simulacre.

L’assemblea de compromissaris és un acte major, emblemàtic, solemne, d’orgull social, de caràcter festiu i convival que hem de recuperar sense demora, perquè amb el nou sistema ha quedat en una activitat opaca i semiclandestina.

Accessòriament, trobo inconcebible que no s’accepti el vot per correu, críptica decisió en total contradicció amb el fet que el vot hagi de ser presencial, mentre les assemblees es fan en format telemàtic. Quin sentit té tot això? Quina lògica? Se’ns vol amagar alguna cosa? Ens volen fer combregar amb rodes de molí?

Demano solemnement al Sr. Laporta, si és reelegit, o a la persona que ho sigui, que dit de passada jo tampoc hauré votat, que restitueixi de manera immediata aquesta tradició històrica i torni als socis la legitimitat perquè a partir d’ara puguin recuperar aquesta competència que enalteix l’esperit democràtic del club.

També voldria manifestar que el Futbol Club Barcelona, a banda de ser un dels clubs de futbol més importants del món, és amb les seves 23 seccions històriques el principal club poliesportiu del planeta.

Si el futbol és el rei del club, les seccions són el nostre tresor més valuós, i aquest és i ha de romandre el nostre principal orgull, que els mandataris tenen l’obligació de conservar i mantenir en les millors condicions de competitivitat que siguin possibles.

Malauradament, tinc la percepció que les seccions estan patint un deteriorament estructural greu i no gaudeixen del suport institucional que mereixen.

Comparteixo la política de nodrir les seccions amb gent de la casa i accepto que no és recomanable basar els èxits a cop de talonari, però una altra cosa és deixar escapar grandíssims jugadors que ja són nostres i que incomprensiblement hem deixat marxar els últims temps.

Només cal citar Mirotic, Parker, Naji, Jacikevicius, Abrines i Rubio, del bàsquet, o Pérez de Vargas, Nielsen, Petrus, Fabregas, Ariño, Richardson, Wane, Valera, Makuc, Palmarson, Cindric o Dika Mem, de l’handbol, jugadors que hem perdut els darrers anys, amb qui amb els ulls tancats es guanyarien deu copes d’Europa, i això no té excusa ni perdó es miri del costat que es miri i es busquin les raons que es busquin. Cal rectificar aquest desencert amb immediatesa.

Jo no soc dels que fan la pilota per una foto, reivindico amb contundència una assemblea sobirana i respecte per les seccions.

Força Barça!

tracking