Una RN20 per consolidar i enfortir els vincles entre França i Andorra

La Prefectura de l’Arieja va anunciar divendres la reobertura de l’RN20 a partir del dilluns 9 de març. Aquesta notícia va alegrar a tothom, francesos i andorrans, que, durant més d’un mes, han patit el tancament d’aquesta important carretera que uneix França amb el Principat.

Tothom va entendre que la seguretat era un imperatiu absolut per a tothom. L’excepcional esllavissada que es va produir durant la nit del divendres 30 de gener al dissabte 31 de gener, a la sortida de la ciutat de Mérens-les-Vals en direcció a Ax-les-Thermes podria haver tingut conseqüències catastròfiques si s’hagués produït durant el dia. Per tant, era essencial assegurar-se, abans de qualsevol reparació de la carretera, que aquell emplaçament estigués protegit de noves esllavissades. Aquest llarg i complex treball de diagnòstic, iniciat sense demora i a vegades en condicions meteorològiques difícils, va portar els experts dels serveis de carreteres de l’estat a concloure que era necessari un tancament d’almenys tres mesos de l’RN20.

El comunicat de premsa de la Prefectura descriu clarament els factors que han portat els experts a refinar la seva anàlisi de risc del penya-segat debilitat per la caiguda de roques del 31 de gener. La zona inestable s’ha assegurat eliminant roca solta i també s’han ancorat dos massissos rocosos a la paret del penya-segat amb perns. No obstant això, queda un massís rocós important de 500 m³, l’estabilitat del qual no sembla representar un risc a curt termini, però que requerirà un tractament addicional després d’estudis addicionals. Aquest tractament farà necessari un altre tancament de l’RN20 a finals d’aquest any o el vinent. Aquest nou període de tancament es planificarà amb antelació per minimitzar les inevitables interrupcions. Entre la reobertura del 9 de març i el nou període de tancament, i per tal d’evitar qualsevol risc per als usuaris de la carretera, es va implementar un sistema per detectar l’inici d’una ruptura, juntament amb un sistema per a l’aturada immediata dels vehicles a l’RN20 en cas d’alerta.

Com a participant i observador d’aquesta crisi, que ha afectat les relacions entre el Principat i França durant més d’un mes –relacions que jo, juntament amb tot l’equip de l’ambaixada, soc responsable de promoure i facilitar–, voldria compartir amb els vostres lectors algunes de les lliçons que he après:

• Malgrat els immensos recursos que proporcionen la ciència i la tecnologia, la humanitat no s’ha convertit en amo i posseïdor absolut de la natura, contràriament al que va predir el meu compatriota René Descartes al segle XVII. Això és encara més cert a les regions d’alta muntanya on els riscos meteorològics són freqüents, i en un moment en què els efectes del canvi climàtic comencen a notar-se amb força a les nostres regions. Això ens hauria d’animar a mantenir-nos alerta, a reafirmar el nostre compromís amb la preservació del nostre medi ambient i paisatges, i a compartir els nostres coneixements, experiències i expertesa.

• La qüestió de les carreteres i les comunicacions continua sent un tema cabdal de les relacions entre França i Andorra i en la nostra cooperació transfronterera. Ha estat a l’ordre del dia de totes les reunions de cooperació transfronterera que reuneixen les autoritats franceses i andorranes, celebrades alternativament a Tolosa i Andorra la Vella, des que aquesta cooperació es va institucionalitzar fa 10 anys. Els funcionaris francesos i andorrans comparteixen des de fa temps el mateix objectiu: millorar la seguretat i la fluïdesa del trànsit rodat entre els nostres dos països, en particular a la principal ruta RN20 en direcció a Tolosa. Sense remuntar a l’obertura del túnel de Foix el 2001, ni a la variant d’Ax-les-Thermes el 2015, dos projectes amb un cost de més de 220 milions d’euros que van reduir significativament els temps de viatge des de i cap a Tolosa, citaria projectes més recents previstos en el marc dels dos tractats francoandorrans del 2017 –totalment finalitzats– i del 2022 –a punt d’acabar-se–, inclosa la construcció de la barrera antiallaus H2 a l’Hospitalet, inaugurada el novembre passat. Afirmar que França és indiferent a l’estat de les seves carreteres cap a Andorra queda completament refutat per aquesta llarga història compartida, que agraeixo al portaveu del govern, el Sr. Casal, que hagi recordat amb claredat i fermesa després de la reunió del Consell de Ministres del 4 de febrer.

• França té una llarga tradició d’atenció especial prestada per l’Estat a la qualitat de la seva xarxa viària i al personal assignat a la seva construcció i manteniment. Els enginyers i tècnics de la Direcció Interdepartamental de Carreteres del Sud-oest (DIRSO) i els del Servei de Restauració de Terres de Muntanya (RTM) de l’Office national des forêts són els hereus a Occitània del Cos de Ponts et chaussées, creat per la monarquia el 1716. Conscients de la seva responsabilitat i de l’alta missió de servei públic que se’ls ha confiat, i compromesos a estar a l’altura de l’excel·lència demostrada per aquest organisme estatal durant més de tres segles, els enginyers i tècnics del DIRSO i l’RTM no han escatimat temps des de l’esllavissada i han mobilitzat tots els recursos necessaris –inclosos els d’altres regions com els Alps francesos– per analitzar els riscos amb la màxima precisió possible i dur a terme els treballs necessaris per permetre la represa del trànsit amb seguretat. Permeteu-me agrair-los i elogiar el seu destacat compromís amb el servei públic.

• Les conseqüències per a Andorra del tancament de l’RN20 van ser una preocupació immediata i constant per a les autoritats franceses. El govern andorrà va ser notificat de la decisió de tancament de l’RN20 menys d’una hora després de l’esllavissada. Representants del servei de Protecció Civil andorrà van participar en les reunions de crisi inicials organitzades per la Prefectura de l’Arieja l’endemà de l’esllavissada. La missió diplomàtica va ser informada plenament i regularment de la situació per la DIRSO (Direcció Regional de Carreteres del Sud-oest de França) i la Prefectura de l’Arieja, i va poder informar les autoritats franceses sobre l’impacte del tancament de la carretera en l’economia i la societat andorranes. El ministre d’Ordenament del Territori, el Sr. Ferré, acompanyat de tècnics i enginyers de carreteres andorrans, va poder dur a terme una extensa visita al lloc de l’esllavissada el 10 de febrer i rebre informació detallada sobre les reparacions necessàries.

En conclusió, aquesta crisi ha revelat a alguns que no estan familiaritzats amb els vincles geogràfics, històrics i institucionals entre les nostres dues nacions, però ha confirmat per a la gran majoria de nosaltres, la solidaritat de facto entre el Principat i el seu veí francès, en particular els seus veïns occitans i de l’Arieja. El que ha perjudicat l’activitat comercial, especialment al Pas de la Casa, al Principat, també ha perjudicat les poblacions de l’Hospitalet i Mérens, les activitats econòmiques i els llocs de treball associats de les quals s’han vist compromesos. França va agrair molt l’oferta presentada immediatament pel cap de govern de proporcionar els recursos d’Andorra per netejar i reconstruir la carretera terriblement danyada. Aquesta oferta va ser rebutjada per la part francesa, ja que el nostre país disposava dels mitjans necessaris per abordar aquest problema, però va proporcionar suport moral destacant de manera molt concreta la solidaritat que uneix els nostres territoris. Aquesta ambaixada continuarà treballant per consolidar i enfortir els vincles humans, econòmics, culturals i educatius entre França i Andorra, i una carretera nacional 20 segura i ràpida és una condició necessària per a l’èxit d’aquesta ambició.