Realitzable?

Diversos estats de la Unió Europea han prohibit l’accés a les xarxes socials als menors de setze anys; entre aquests, el gran veí del nord, mentre que el del sud “s’ho està pensant”, segons les darreres lectures i dit sigui en llenguatge col·loquial.

El primer que se li acut a qualsevol lector de la notícia és com podrà fer-se efectiva. Podria ser enviant a la web “afectada” el document acreditatiu de la identitat i edat del “navegant”, passaport o un altre “paper” amb valor legal. Però sembla que no seria prou decisiu. Només caldria fer servir, a l’efecte, les dades i documents d’un germà, un cosí o un amic més gran i disposat al “favor”.

Si parlem de pàgines amb pornografia, que semblen preocupar molt generalment, és suficient obrir-ne una qualsevol per veure que la comprovació es limita a clicar sobre la casella del “sí” quan s’obre la consulta sobre la majoria d’edat, amb només les dues alternatives, la del “sí” i la del “no”, sense cap pas més de comprovació.

Un estudi d’una de les universitats internacionals més prestigioses –Harvard?, Cambridge?, Colúmbia? Ai, la memòria– concloïa que l’edat mitjana del primer accés a aquesta mena de material són els onze anys i afegia una altra dada no menys significativa: la descoberta no havia estat majoritàriament resultat d’una recerca, sinó una troballa casual; el porno hauria “atacat” el vailet, o la nena, sense que ell o ella l’haguessin buscat.

Però molts pensen –pensem– que aquesta mena de productes, amb desinformació i amb presentació de ficcions com a realitats, de veritat causen estralls en mentalitats adolescents i preadolescents, especialment dels nois, en els quals fomenten un concepte insà de la sexualitat, masclista, amoral i fins i tot potser sàdic.

Però aquestes desinformacions, tot i ser –més o menys, però sempre– deformadores i relativament perilloses, potser no ho són tant com altres fakes que hi circulen sense cap control d’autentificació. Cal pensar en “remeis miracle”, tan abundants com els que es poden trobar contra els quilos indesitjats al cos, els mals de cap, els refredats o les grips i tants d’altres, gairebé sempre amb l’afegit de “consulteu el farmacèutic”, però en molt pocs casos dirigeixen la consulta al veritable competent, metge o metgessa.

Els perills més greus de les xarxes, a la vista dels resultats, són els abusos de tota mena, incloent-hi el bullying, causant de suïcidis que trobem sovint entre les notícies quotidianes.

I sí, pot ser bona idea limitar l’edat d’accés a les xarxes, com a concepte matriu. Però no es poden posar portes al camp, i menys a un camp tan estès i d’accés tan fàcil. Potser aquest és un dels no tan abundants casos en què seria vàlid aquell altre lema del maig del 68: “Prohibit prohibir”. I potser cap demostració ha estat més eficient que les prohibicions que la Santa Mare ens feia d’algunes pel·lícules de cinema i que, segons per a qui, esdevenien la millor de les recomanacions.