Verdaguer i Gaudí, a punt

Des del Vaticà confirmen allò escoltat de fa dies en àmbits eclesiàstics: el Papa Lleó XIV serà a Barcelona el mes de juny vinent, en el transcurs del viatge apostòlic a Espanya del 6 al 12 de juny. Arribada a Madrid, pas per Barcelona i final del viatge a les illes Canàries. La tria de les dates no pot ser més encertada, més finament determinada, perquè el 10 de juny s’escaurà el centenari de la mort de l’arquitecte Antoni Gaudí, efemèride prou important per lligar la visita del Papa Lleó a les cada vegada més completes obres de la basílica de la Sagrada Família. Fa pocs dies, el 20 de febrer, coronava el temple el creuer de la Creu de la Torre de Jesucrist, la torre central entorn de les altres quatre torres, les dels evangelistes. Quan el 8 desembre la torre de la Mare de Déu encenia l’estrella lluminosa al capdamunt, les mirades fetes amb els ulls i amb el cor dels visitants de la Sagrada Família guanyaven un esgraó més, s’enfilaven un esgraó més en l’admiració de l’obra magna de Gaudí. Amb la visita del Papa de Roma, la mirada personal i col·lectiva cap a la façana, millor dit, cap a les façanes de la Sagrada Família i un cop dins, la que ressegueix la claror neta i espiritual del seu interior, guanyarà encara en sentiment de fe i devoció cristiana; art i espiritualitat lligades a un temple únic i singular, creació d’un arquitecte ja de ben jove destacat per la seva imaginació extraordinària, desbordant, sorgida a borbollons. Quan el director de l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona, l’arquitecte Elias Rogent, entregava, a final d’hivern de 1878, el títol d’arquitecte a Antoni Gaudí, i declarava amb sinceritat el seu pensament referit al novell arquitecte: “No sé si avui donem el títol a un boig o a un geni, el temps ho dirà”, poc sabia, però atesa la frase, ho devia intuir, de la singularitat de Gaudí en el món de l’arquitectura i de la projecció mundial de la seva obra. Rogent, que era home d’estructures carreuades, d’angles i perspectives clàssiques, restaurador del monestir de Santa Maria de Ripoll i dels claustres dels monestirs de Santa Maria de Montserrat i de Sant Cugat del Vallès, observava novetat en les filigranes i volutes de Gaudí i així va rubricar amb “el pas del temps”, la bogeria o la genialitat de l’arquitecte dels ulls clars i de la torrentada de paraules. Ja dels temps quan estudiava la carrera i per sempre més, es veu que quan Gaudí engegava conversa o explicacions, tenia corda i corda per estona, amb una profusió de vocabulari i dicció que meravellava qui l’escoltava.

Els dos catalans universals es professaven una estima mútua

La visita del Papa Lleó XIV a Barcelona honorarà Gaudí, i de passada honorarà tota aquella generació de prohoms i també de poble ras, per dir-ho entenedor, d’ara fa cent i més anys, fins gairebé cent cinquanta anys enrere, d’aquella gent de l’època en què la Sagrada Família va començar a fer-se realitat, el 1882, fins a la mort de Gaudí, el 1926, i encara venint cap aquí tots els equips d’arquitectes i treballadors dedicats a la construcció durant la resta de segle XX i aquest primer quart de segle XXI que ja hem cavalcat. Entre ells, i en la memòria, sabedors que la visita del Papa a la Sagrada Família en el centenari de Gaudí l’hauria fet feliç, l’arquitecte Jordi Bonet Armengol, ànima de les obres de reconstrucció, que ens deixà el 20 de juny de 2022, als 97 anys. Va ser justament el doctor arquitecte Jordi Bonet qui, en la consagració de la Sagrada Família l’any 2010, va lliurar les claus del temple al Papa Benet XVI, després de fer una emotiva i fervent explicació de l’obra de Gaudí.

Diem que Verdaguer i Gaudí són a punt per rebre la visita del Papa Lleó XIV a la Sagrada Família. Tot i ser Gaudí el protagonista, hi hem de posar Verdaguer al costat, per l’estima mútua que es tenien els dos, per l’alegria que mossèn Cinto havia expressat més d’un cop que sentiria en veure coronat el temple i perquè Verdaguer era admirador del Papa Lleó XIII qui, just el maig de 1878, quan Gaudí feia tot just tres mesos que era arquitecte, quan Verdaguer va viatjar a Roma amb el pelegrinatge organitzat per la Diòcesi de Barcelona per saludar el nou Papa, aquest va rebre de Verdaguer un exemplar dedicat de L’Atlàntida. El Papa Lleó XIII, més endavant, manifestaria la seva admiració per Verdaguer, que dedicaria l’any 1887 el llibre Lo Somni de Sant Joan al “nou Apòstol de l’amor que a l’Església Deu envia, Vicari del Salvador, que beus en lo mateix cor, la caritat que es perdia”.