Andorra, sobirania i dignitat

En els temps que vivim, marcats per una geopolítica fragmentada, blocs en tensió i una Europa cada vegada més centralitzadora, el Principat d’Andorra es troba davant d’una decisió que va molt més enllà d’un acord tècnic: preservar la sobirania real.

Andorra no és fruit de la casualitat. És el resultat de més de set segles d’equilibri, seny i determinació. Un país petit en territori, però gran en identitat, que ha sabut sobreviure entre potències sense renunciar mai al que és essencial: decidir per si mateix.

La pressió creixent d’Europa cap a Andorra és avui una realitat. Pressió normativa, fiscal, migratòria i institucional. Sovint no per necessitat andorrana, sinó per una voluntat d’homogeneïtzació que ignora les especificitats dels microestats. En aquest context, integrar-se plenament a l’espai Schengen significaria cedir el control de les fronteres, dels fluxos i d’una part clau de la sobirania, un preu massa alt per a un país que ha construït la seva estabilitat precisament sobre el control i la responsabilitat.

Mantenir-se off Schengen no és un gest de replegament ni d’aïllament. És un acte de maduresa d’Estat. Andorra coopera amb Europa, comparteix valors i participa en l’economia continental, però ho fa des del respecte mutu, no des de la submissió. La sobirania no és negociable quan està en joc el futur del país.

En un món on la seguretat torna a ser prioritària, conservar el control sobre qui entra al territori, amb quina finalitat i sota quines condicions, és una obligació moral amb els ciutadans. La pau social, la seguretat i la qualitat de vida que gaudim no són casuals, són el fruit d’un model prudent, exigent i responsable.

Andorra no necessita volum. Necessita valor. Talent, inversió qualificada, innovació, salut, educació i excel·lència. Schengen està pensat per a grans fluxos. Andorra està pensada per a l’equilibri. La diferència no és ideològica, és estructural.

Com la Gàl·lia d’Astèrix i Obèlix, Andorra resisteix. No per romanticisme, sinó per intel·ligència. No contra Europa, sinó per recordar que la diversitat institucional és una de les grans riqueses del continent. Els països petits que han sabut preservar la seva singularitat ho han fet perquè han entès una veritat simple: quan perds el control, perds el futur.

Renunciar a l’estatus off Schengen seria renunciar a una part de l’ànima andorrana. En els nous temps, la sobirania no s’exhibeix, es protegeix. I protegir-la és un acte de patriotisme tranquil, responsable i profundament europeu.

Perquè Andorra no és una excepció a corregir.

És una identitat a respectar.

Un patriota andorrà.