Urbanisme, drets i seguretat jurídica: un debat en clau de país a Ordino
El recurs col·lectiu posa el focus en la proporcionalitat i la confiança jurídica
En relació amb el recurs d’alçada presentat col·lectivament per nombrosos propietaris afectats pel nou planejament urbanístic d’Ordino, actualment pendent de resolució per part de la Comissió Tècnica d’Urbanisme (CTU), volem traslladar a l’opinió pública una reflexió serena i institucional sobre l’abast d’aquest debat.
No es tracta només d’un assumpte tècnic ni particular. És, sobretot, una qüestió de seguretat jurídica, proporcionalitat i confiança en les regles del joc que han de regir qualsevol estat de dret.
El planejament urbanístic és una eina necessària per ordenar i protegir el territori. Amb tot, la seva aplicació ha de mantenir un equilibri entre l’interès general i els drets dels ciutadans, amb criteris clars, previsibles i proporcionats. Quan les decisions urbanístiques generen afectacions controvertides i singulars és legítim que puguin ser revisades pels mecanismes legals previstos.
El planejament urbanístic és una eina necessària
En alguns casos, els canvis normatius poden comportar reduccions molt significatives de capacitat d’edificació o d’ús, amb impacte directe sobre el valor i la viabilitat futura de determinades finques. Aquest tipus d’afectacions són precisament les que el principi de proporcionalitat obliga a examinar amb especial cura.
El recurs col·lectiu presentat no busca bloquejar el desenvolupament territorial ni oposar-se a la protecció del paisatge. El seu objectiu és demanar revisió, ponderació i coherència en l’aplicació de criteris, així com evitar desequilibris que puguin concentrar càrregues excessives sobre determinats propietaris o zones concretes.
És important evitar simplificacions en el debat públic
També és important evitar simplificacions en el debat públic. En el context andorrà, moltes propietats provenen d’herències familiars i trajectòries de llarg arrelament. La defensa de garanties jurídiques no és especulació, és exercici de drets.
La seguretat jurídica i la proporcionalitat no responen a un interès privat. Ambdues són condició bàsica perquè hi hagi inversió responsable, continuïtat d’activitat econòmica, estabilitat social i confiança institucional. Els sistemes urbanístics més equilibrats incorporen mecanismes de repartiment de càrregues per evitar que l’interès general es construeixi a partir de sacrificis particulars desproporcionats. Defensar la seguretat jurídica i la proporcionalitat no és oposar-se al territori, és contribuir a ordenar-lo amb sentit comú i harmonia.
Respectem plenament el procés en curs i la funció de la CTU. Confiem que la resolució es produirà amb criteris tècnics, jurídics i de proporcionalitat, i que contribuirà a reforçar la qualitat institucional del nostre sistema urbanístic. El debat territorial és massa important per reduir-lo a posicions enfrontades. Ha de ser un debat de país. I cal que es faci amb rigor, equilibri i respecte.