La guerra de tres dies

Avui es compleixen quatre anys del conflicte entre la Federació de Rússia i Ucraïna, que es va iniciar el 24 de febrer del 2022.

Segons els intel·lectuals russos, havia de durar només tres o quatre dies, perquè cap potència mundial podria resistir l’envestida del seu exèrcit, i encara menys Ucraïna, nació amb una superfície 30 vegades inferior i una població de només una quarta part de la russa.

Recordo que aquell dia jo estava baixant a Barcelona per anar a Kíiv i la meva assistenta, la Natacha, em va trucar a les sis del matí, quan passava per Ponts, per dir-me que podia tornar a casa perquè els russos havien bombardejat l’aeroport, que havia quedat inutilitzat. En aquell moment vaig témer el pitjor i el cel em va caure a sobre.

De fet, tot el món va creure en el succés fulgurant de la invasió, i per això el Copríncep Macron va telefonar al president Zelenski per proposar-li un refugi segur en un país europeu, però Zelenski li va contestar: “No necessito un taxi, només vull les armes necessàries per defensar el meu país de l’invasor.”

Llavors es va iniciar una resistència aferrissada que va començar destrossant la impressionant caravana de 60 quilòmetres de llargada de tancs de l’exèrcit rus i es va iniciar la recuperació de tots els territoris envaïts de sorpresa, fins que a dia d’avui, amb el cost de 300.000 morts i 1.500.000 ferits, segons les estimacions de Centre d’Estudis Estratègics Internacional (CSIC) i de l’Institut d’Estudis de la Guerra (ISW), Rússia només ha pogut conservar una superfície similar als 450 quilòmetres quadrats d’Andorra, que suposa el cost de més de 4.000 baixes per cada quilòmetre quadrat conquistat.

Deixeu-me afegir com a anècdota que entre els 1.300 tancs de l’esmentada fila de 60 quilòmetres, tots els soldats russos portaven un uniforme de gala per realitzar la desfilada de la victòria en suposar que entrarien sense cap oposició i que serien majestuosament rebuts per una població ucraïnesa que els acolliria sotmesa i agraïda per la seva gloriosa arribada.

La trista realitat ha impactat fortament Rússia durant aquest quadrienni, en el qual ha necessitat l’ajut de Corea del Nord, l’Índia, l’Iran i la Xina, per pal·liar el ridícul de les seves tropes, mentre que Ucraïna s’ha proveït de l’estimable ajut logístic dels països occidentals.

Amb una economia destrossada i empobrida per una inflació del 47,7% des de l’inici del conflicte, Rússia, davant la necessitat d’allistaments que el seu poble ja no pot garantir, està efectuant una vergonyosa contractació de combatents a l’Àfrica, proposant als kenyans un salari deu vegades superior al que guanyen al seu país, fet que ha motivat una queixa oficial del govern de Kenya a l’ONU.

Avui, amb el comprensible cansament de quatre anys de guerra que no deixa entreveure la possibilitat de la victòria franca de cap de les dues parts, i amb l’arribada de la nova administració americana, es planteja l’opció d’un acord de pau.

Soc dels que desitgen amb més entusiasme aquesta opció, que presenta, però, enormes dubtes, començant pel constatat històric de l’incompliment de la Federació de Rússia dels acords que ha firmat: Memoràndum de Budapest del 1994, Acords de Minsk del 2014 i 2015, i un llarg rosari d’acords internacionals no respectats, com ara la Convenció dels drets humans el 2015, els acords d’intercanvi de presoners del 2022, els corredors humanitaris i les lleis de la guerra signada a Ginebra el 1949, per la qual s’havia compromès a no atacar en cap conflicte poblacions ni estructures civils o el no respecte del codi humanitari en el tracte dels empresonats.

Per a la signatura creïble d’un acord de pau, partint del principi que per ser creïble un acord de pau ha de ser just, Rússia, a més, hauria de tornar els 32.000 nens que falten per retornar dels 35.000 deportats, segons certifica l’Humanitarian Rechearch Lab (URL), l’Oficina de Drets Humans de l’ONU i el Comitè Internacional de la Creu Roja.

Després caldria discutir l’aportació financera amb la qual Rússia hauria de col·laborar a la reconstrucció del país que ha destruït, estimada avui en uns 600.000 milions d’euros, segons els serveis econòmics de la Banca Mundial.

També caldrà determinar l’estatut dels territoris del Donbàs i Crimea, anteriorment ocupats els anys 2008 i 2014, fins ara mai reconeguts per la comunitat internacional, com tampoc ho són, per exemple, Cisjordània o els territoris de Xipre ocupats per Turquia el 1974.

Massa entrebancs per creure en la possibilitat de firmar un acord de pau sòlid.

Sí, però, que seria desitjable un alto el foc que permetés debatre i resoldre els temes exposats en aquest article, malgrat l’extrema dificultat que suposen atesa la complexitat del seu contingut.

Llarga vida a Ucraïna, que mereix el succés en aquesta lluita existencial que està conduint de la manera més heroica.