Epstein i l’iceberg de la pedocriminalitat

Quan el Departament de Justícia dels Estats Units obre al públic un recull amb milions de documents, milers de vídeos i centenars de milers d’imatges vinculades al cas Epstein, no ens trobem només davant d’un episodi de transparència tardana. Ens trobem davant d’una realitat indesitjable i reveladora: si un depredador va poder operar durant anys en entorns socials i institucionals sofisticats, amb senyals i indicadors reiterats, què ens diu això sobre la nostra capacitat real de detectar, lluitar, aturar i prevenir la pedocriminalitat? I què ens diu això de l’abast d’aquest fenomen criminal dels més repugnants i condemnables que existeixen?

La pedocriminalitat és un fenomen massiu i de naturalesa estructural

La pedocriminalitat és un fenomen massiu i de naturalesa estructural del qual sovint només veiem la punta de l’iceberg. I, pitjor encara, s’advera una inqüestionable tendència social i institucional a desviar la mirada cap a una altra banda, ja sigui per incomoditat, descrèdit polític, complexitat tècnica o per constituir un tabú que fàcilment ofega el debat públic. Per a més escarni, la pedocriminalitat, com altres fenòmens criminals, s’ha adaptat al mercat digital global, oferint noves formes de consum de més fàcil i anònim (o difícilment traçable) accés. Les xifres són esgarrifoses i dantesques: el National Center for Missing & Exploited Children (NCMEC), que centralitza avisos d’explotació sexual infantil en línia, va registrar en l’àmbit mundial l’any 2024 uns 20 milions de senyalaments d’activitats relacionades amb l’explotació sexual infantil. Aquests senyalaments venen acompanyats, segons la mateixa entitat, de milions d’arxius (vídeos i imatges), la qual cosa significa, alhora, milers de víctimes, menors d’edat, sovint de primerenca edat, per identificar.

En el mateix sentit, Interpol gestiona la International Child Sexual Exploitation Database (ICSE), una base de dades d’imatges i vídeos que serveix per encreuar patrons i ajudar a identificar víctimes. Segons Interpol, la base conté 4,9 milions d’imatges i vídeos i ha contribuït a identificar prop de 43.000 víctimes arreu del món. Però fixem-nos en la part més inquietant: la mateixa organització destaca que la majoria de les víctimes no identificades són infants o nens d’entre zero i màxim dotze anys.

El repte, per tant, no és únicament perseguir delictes ja consumats, sinó identificar i rescatar infants que són explotats sexualment i que apareixen en arxius que circulen, es repliquen i acaben tota la vida a la xarxa amb les conseqüències que això comporta per a les víctimes. L’envergadura del fenomen és preocupant: segons el Consell d’Europa, un infant de cada cinc seria víctima de violències sexuals. Xifra que, val a dir-ho, únicament pren en consideració els fets revelats, als quals caldria afegir el conjunt d’abusos sexuals sobre menors no detectats. Aquesta xifra, la xifra negra, és estimada prop del 74%, segons un estudi de l’associació britànica National Network to End Child Abuse (NNECA). L’estudi detalla que tres infants de cada quatre no revelen els abusos durant el primer any. Aproximadament, el 50% ho revelaran en els cinc anys posteriors als fets i el 34% no ho denunciaran mai.

Malgrat unes xifres eloqüents, és forçós constatar que la tendència de la societat i de les institucions és minimitzar aquest fenomen criminal, convertir-lo en fets aïllats i no dedicar-hi prou esforços. El cas Epstein n’és la prova més esbalaïdora. I l’excusa de la ignorància no és admissible. Un infant és víctima de violències sexuals cada tres minuts. La pedocriminalitat és políticament incòmoda, en efecte. Precisament per això cal parlar-ne més. Dedicar-hi més recursos. Agilitzar els procediments i processos. El repte és, alhora, tècnic i jurídic. I esdevé cada dia més exigent i complex en un món dotat de la intel·ligència artificial. És responsabilitat de tots informar-se, implicar-se, aportar el seu gra de sorra i que es defineixin polítiques no tan sols valentes, sinó eficaces, que permetin la implementació i desplegament d’eines tècniques i jurídiques idònies per prevenir i lluitar contra la pedocriminalitat.