La Copa del Món femenina 2026. Això també va de tu

Quan s’acosta una Copa del Món, sovint parlem de neu, de pistes i de les millors esquiadores del món, però poques vegades parlem del que realment la fa possible: les persones. D’aquesta cursa en sabem tots una mica, perquè d’una manera o altra, tots en formem part.

I és precisament per això que aquesta Copa del Món no és només una competició esportiva: és un projecte compartit.

En pocs dies, Andorra tornarà a acollir tres curses de la Copa del Món femenina d’esquí alpí. Les millors esquiadores del món competiran a casa nostra, les càmeres tornaran a enfocar la pista Àliga i el nom del nostre país. Andorra tornarà a sonar. Però abans que soni el primer compte enrere, abans que s’obri el portilló de sortida, hi ha una cosa que cal dir ben clar: això no va només d’una cursa. Això també va de tu.

Va de la persona que, ben d’hora al matí, neteja les carreteres.

Va de qui obre els comerços i serveix esmorzars als establiments hotelers.

Va del voluntari que hi col·labora i posa hores i hores amb un somriure.

Va dels equips tècnics que treballen quan ningú mira.

Va dels clubs, de les escoles, de les famílies, de les empreses i de les institucions.

Va de tots aquells que fan possible que Andorra sigui present al màxim nivell de l’esport mundial, amb aquest nivell d’exigència.

Organitzar una Copa del Món és molt més que preparar una pista o complir un reglament. És coordinar persones, confiar els uns en els altres, prendre decisions sota pressió i mantenir sempre el mateix objectiu: fer-ho bé. Fer-ho com sabem, fer-ho aquí, amb rigor i amb passió.

Sovint només es veu el resultat final. El cap de setmana de curses. L’espectacle. Però darrere hi ha mesos, anys de feina silenciosa. I aquest esforç col·lectiu és, probablement, el valor més gran d’aquest esdeveniment.

Per això, aquests dies previs són també una invitació a viure la Copa del Món com a un moment propi. A sentir-la, a respectar-la i a participar-hi. Ja sigui com a espectador, com a voluntari, com a veí o simplement com algú que sap que el que passa aquí va molt més enllà de l’esport.

Perquè el que realment importa no és només el que passarà durant la cursa, sinó el camí recorregut i el llegat que quedarà després: l’experiència acumulada, el coneixement compartit, les vocacions que es desperten i el sentiment de pertinença. El llegat que construïm perquè els qui vindran trobin un camí una mica més planer.

La Copa del Món passarà. Però el que deixi en les persones, en el país i en futur dependrà de com la visquem entre tots.

I per això, avui, abans que comenci tot, només puc dir una cosa: Gràcies. Gràcies per formar-ne part. Gràcies per fer-la possible. Gràcies per estar al nostre costat. Gràcies per demostrar, una vegada més, que quan Andorra treballa unida, és capaç de tot.

Preparats per volar?