Entre màscares i identitats

«El món és un escenari, i tots els homes i dones no són més que actors.»

William Shakespeare

S’acosten dates de màscares i disfresses, de rostres que s’amaguen sota altres aparences; vestits i indumentàries fetes a mida per experimentar, encara que només sigui per un dia, la sensació de ser una altra persona. Qui no ha somiat mai ser algú diferent? Qui de nosaltres no s’ha imaginat vivint una altra vida, distinta de la que fins ara coneixen els altres? Resulta fascinant crear una altra identitat i posar-se a la pell d’un perfecte desconegut. Intrigant.

Amagar-se en un món de fantasia, de llums i colors és atractiu; no ens hi podem negar. Ens provoca molta curiositat i ens pot resultar engrescador.

Els carnavals envaeixen els nostres carrers i ens transformen, ens conviden al joc i a la diversió. Tanmateix, convé anar amb compte amb les màscares i les disfresses que es porten cada dia: aquelles aparences que sovint ens sorprenen i juguen a despistar-nos. Les que semblen ser i no són.

No es tracta de viure des de la desconfiança permanent, sinó de caminar amb prudència. Observar, escoltar i mantenir una mirada crí­tica davant el comportament de totes aquelles persones que es creuen en el nostre camí­. Persones que interpreten el seu propi paper diàriament i que ens envolten a la feina, a la famí­lia i al nostre entorn més proper. Perquè mai sabem amb quina disfressa ens poden sorprendre i, tot i que no sempre és Carnaval, hi ha qui mai no es treu la seva pròpia màscara. Al capdavall, no és or tot el que lluu. I és que, sovint, el rostre més perillós és aquell que sembla més amable.