Bruna, esquelles i esquí

Està molt bé la iniciativa del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia de fer visible la carn de vaca bruna durant la pròxima Copa del Món femenina d’esquí de descens i supergegant, a celebrar a Soldeu-el Tarter del 27 de febrer a l’1 de març. De fet, el cartell Bruna d’Andorra, amb el traç d’una vaca estilitzada, rebrà els assistents i pasturarà, simbòlicament, a peu de pistes, per així promocionar la carn de bruna criada a Andorra, el producte estrella de Ramaders d’Andorra, disponible en carnisseries i supermercats del Principat des de fa anys. Aquest gest del Govern, de mostrar en ple hivern la bruna d’Andorra, aprofitant l’avinentesa de la Copa del Món d’esquí, té un doble significat: d’entrada, el de donar valor a les feines ramaderes, al pasturar de les vaques a l’estiu, justament a les pistes d’esquí, per tal de mantenir aquest paisatge d’alta muntanya lligat a la ramaderia des de fa segles, i, després, el de mostrar la carn de bruna criada a Andorra com a aliment natural i gustós, incorporant-lo a l’esdeveniment esportiu tant a peu de pistes com en restaurants del país. I fa de bon escoltar, en aquest aspecte, el ministre Guillem Casal quan diu que la promoció de la carn de vaca bruna anirà més enllà de l’esdeveniment de la Copa del Món, incidint en hotels i restaurants per tal que sigui un plat en les seves propostes gastronòmiques.

També s’hi veuran esquelles a Soldeu-el Tarter, grosses i petites

A més del cartell, també s’hi veuran esquelles a Soldeu-el Tarter, de grosses i de petites, en el sorteig de dorsals. D’esquelles petites, n’hi haurà 2.000 per al públic i es podrà comprar el clauer de la Bruna d’Andorra confeccionat expressament per la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell (Xeridell). Tot plegat, serà un bon reclam per manifestar la importància del bestiar en un país de muntanya, on la tradició ramadera permet, a l’estiu, quan la vacada puja a les pastures, de mantenir a ratlla també l’herba de les pistes d’esquí. I així com a l’estiu sentim escampat per la muntanya el ressò de les esquelles, ara més a prop ara més lluny, de dia i de nit, fer-les sonar amb motiu d’una Copa del Món d’esquí serà un acte de dignitat, un acte de reconeixement a la pagesia andorrana simbolitzat per la vaca bruna, aquesta raça de vaca del Pirineu que es cria a Andorra i s’hi comercialitza. Bruna d’Andorra, és clar, perquè és criada a Andorra, que ningú s’estripi les vestidures en llegir bruna d’Andorra, perquè es refereix a la carn de vaca bruna criada a Andorra. El fet que sigui una raça de vaca pirinenca, encara dona més valor que sigui nascuda, criada a Andorra, perquè en altres valls del Pirineu, degut a la minva de la ramaderia, ja voldrien poder tenir la cabanya de vaca bruna que hi ha a Andorra, senyal que la pagesia andorrana, malgrat tots els malgrats que vulgueu, encara manté el bestiar tal com correspon a la llarga tradició andorrana.

Celebrem la iniciativa del ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia perquè és una bona manera de promocionar un producte del país de cara enfora i de retruc també de cara endins. El ministre Casal, en la presentació de la campanya, feia un símil de la bruna d’Andorra amb el gruyère de Suïssa, tot manifestant que sovint, en mirar cap als Alps, es nota com allà l’estima i l’admiració envers el bestiar i les pastures representen un estímul, renovat cada any amb el moviment de les vacades muntanya amunt a començament d’estiu i muntanya avall per Sant Miquel, fet ancestral que se celebra engalanant les vaques i amb música i cançons i benedicció del bestiar; uns actes que manifesten el compromís de les famílies pageses amb la muntanya, un esdeveniment cultural anual correspost per la resta de població amb respectuosa salutació i reconeixement. Doncs aquí hauria de passar un fet similar amb les vaques brunes, o amb les ovelles. Tant de bo que a Andorra, cada vegada més, la pagesia tingui en el bestiar el puntal econòmic suficient i pugui continuar pasturant les muntanyes del país per bé del paisatge, de les estacions d’esquí, de l’alimentació i del sentiment comunitari, aquell que s’alegra dels moments encertats, i aquest és un bon encert.