Alerta de protecció civil
Hi ha una sèrie de factors que estan fent augmentar la vulnerabilitat
La seguretat és un actiu de la societat andorrana altament valorat, de manera general, tant internament com externament.
I això en els tres àmbits coneguts com a seguretat ciutadana (al carrer), la protecció civil (davant de riscos naturals i catàstrofes humanes) i la seguretat cibernètica o digital (a la xarxa).
Això no treu, sinó tot el contrari, que calgui estar atents per millorar contínuament les capacitats de prevenció i d’actuació, i poder preservar la situació i l’apreciació d’un bon nivell de seguretat.
Hi ha altres àmbits més específics i podríem dir que sectorials o que afecten parts concretes i no generals de la societat que, tot i no entrar en aquests conceptes indicats, no estan mal valorats, com serien la seguretat laboral, la viària, l’escolar, etc.
Pel que fa a la protecció civil, hi ha una sèrie de factors que estan fent augmentar la vulnerabilitat, concretament l’increment de la població i de la mobilitat, la globalització, la variabilitat climàtica, la procedència de la immigració de llocs que no són de muntanya i, per tant, no està adaptada al medi, l’envelliment de la població, etc.
El darrer episodi sofert que ha afectat la protecció civil ha estat a causa del fenomen climàtic de gelada dels espais públics a Escaldes i Andorra la Vella a la fi de la primera quinzena del mes de gener passat, provocant un nombre molt elevat d’accidents en poc temps i col·lapsant el servei d’urgències de l’hospital.
Tot i que els riscos naturals són difícilment predictibles d’avançat, si es pot hem d’actuar via la prevenció en allò que sigui possible i sobretot en la capacitat de reacció ràpida, altrament, quan es produeixin.
El fenomen que va passar va consistir en una confluència de canvi d’aire fred del nord que va ser substituït per aire calent de l’Atlàntic, i una situació de neu i pluja alhora que es va sumar a un terra encara gelat a les valls més fondes d’Escaldes i Andorra la Vella, mentre que a les altes havia deixat de ser-ho. Així, la neu a les parròquies altes va caure sobre un terra calent mentre que a les parròquies centrals ho va fer sobre un terra gelat, convertint-se abans d’arribar a terra en pluja per l’acció de l’aire calent a pocs metres del terra, gelant-se de cop en arribar a terra, provocant nombroses caigudes a primeres hores del matí, quan tothom es posava en marxa.
La condició dels pendents dels paviments dels carrers i places per a una millor evacuació de les aigües pluvials feia inevitables les caigudes. Tot i que certs paviments (com el quitrà) poden comportar-se millor a l’hivern en llocs amb pendents menors al 3%, no passa així a l’estiu, i l’avantatge es torna desavantatge (escalfor, etc.).
Predir el problema i encertar la localització amb tantes variables és impossible i el fenomen va ser excepcional, tot i que la seva repetició pel desgavell climàtic que estem provocant la humanitat, amb un tipus de desenvolupament de creixement sense fi, pugui començar a ser més habitual.
Si bé hi va haver una reacció per part dels comuns implicats, tirant sal per atenuar el problema, el que no es va produir a les hores següents i podria i, per tant, hauria d’haver-se donat és una reacció ràpida en l’àmbit informatiu, enviant un missatge d’alerta general a la població a través dels mòbils, advertint que en els espais públics el temps havia gelat els paviments, provocant caigudes i, per tant, es recomanava de no sortir si no era indispensable o altrament prendre les precaucions corresponents.
L’ús de les alertes als mòbils existeix ja als països veïns i al nostre entorn, i seria bo incorporar aquesta eina també a Andorra per indicar situacions d’emergència o d’un altre tipus per a una millor protecció civil dels ciutadans.
La capacitat tecnològica existeix i està disponible.
Només cal posar-se d’acord i establir els protocols corresponents entre Protecció Civil, el Govern i el comú de cada parròquia, i estar preparats per poder informar i alertar en la pròxima situació d’emergència que hi hagi.