Andorra, factor de cooperació i agrupació pirinenca
Ara és un bon moment per crear una entitat que vertebri el territori
En un recent article en aquest Diari, Antoni Pol ens recordava la conveniència de la cooperació i l’agrupació, per afrontar els reptes i donar respostes en i a societats cada vegada més complexes. Hom comença per la família i acaba a les Nacions Unides.
Tot i que no és l’objecte d’aquest article, vull recordar que l’ordre instituït com a reacció de la Segona Guerra Mundial, basat en la creació d’organismes globals i en la substitució de la confrontació per la negociació, és el menys dolent dels ordres possibles, parafrasejant Churchill. El Principat ho va entendre quan immediatament després d’aprovar la Constitució es va convertir l’any 1993 en el 184 estat membre de les Nacions Unides, i ho reitera cada any enviant una delegació institucional encapçalada pel cap de Govern a l’Assemblea General i presentant iniciatives alineades amb les prioritats i reptes globals.
Sortint del territori del Principat, el país fa anys que treballa en col·laboració amb els veïns, amb Catalunya i amb la regió d’Occitània. Estudis impulsats pel Govern, la Universitat i la Fundació Creand analitzen l’impacte positiu d’Andorra en el seu hinterland. Res que s’allunyi del rol que juguen els estats amb poca població i territori, però estats al capdavall, en altres racons de la geografia de la Unió Europea. Al Pirineu català i francès aquest paper s’accentua per una orografia complexa, retrocés demogràfic i dèficit d’infraestructures i serveis.
Cooperar amb els veïns vol dir contribuir a la integració europea i és una manera d’aproximar-se a la Unió Europea. Un procés que a Andorra ha estat llarg i gradual, i que encara continua. S’inicia amb l’acord comercial de 1990, anterior a la mateixa Constitució, i segueix amb una sèrie de convenis i acords que han construït nous espais de cooperació i han permès l’homologació fiscal del Principat, tot conservant una fiscalitat favorable. Un resultat proper a la quadratura del cercle, fruit de l’habilitat andorrana, però també, i no ens enganyem, de l’interès de la Unió Europea i els estats veïns a respectar els avantatges competitius d’un país que incentiva el creixement econòmic del territori que l’envolta.
Treballar amb els veïns no és una novetat per al Principat
L’acord d’associació, la darrera baula de la cadena amb Europa, es troba en una situació de perplexitat. No hi ajuda un procés gaire llarg a la UE posterior a la seva rúbrica (la negociació va acabar el desembre del 2023 i encara no s’ha pogut signar); ni reforcen la confiança andorrana les darreres sotragades de la Unió Europea, com la decisió del Parlament Europeu d’enviar l’acord amb Mercosur al Tribunal de Justícia de la UE, perquè dictamini si és compatible amb els tractats constitutius. Sobre l’acord d’associació he escrit recentment un altre article i em refermo en una valoració positiva, fonamentada en les oportunitats que obre.
Un d’aquests nous escenaris fa referència a l’obertura i col·laboració amb els territoris veïns. La participació d’Andorra en el mercat interior, on tindrà més impacte, on generarà més moviments de mercaderies, persones i serveis, serà en aquest espai, amb contorns geogràfics variables, que envolta el país. És on els empresaris busquen sòl industrial per fer créixer les seves indústries, règims econòmics especials que incentivin la inversió en zones en declivi i on cal invertir per millorar l’accessibilitat al Principat i suprimir els colls d’ampolla.
Treballar amb els veïns no és una novetat per al Principat. El seu naixement es va gestar a la catedral de la Seu i al castell de Foix. Avui el país és un actor implicat a la Comunitat de Treball dels Pirineus, que va contribuir a fundar, i treballa en iniciatives bilaterals amb la prefectura de la regió d’Occitània i amb els governs de Catalunya i d’Espanya. Això mentre es multipliquen els contactes entre les parròquies i els municipis francesos i espanyols, i els agents econòmics, culturals, les entitats privades, en general, es van acostumant a resoldre els reptes compartits de manera conjunta.
A Andorra li sobra dinamisme i capacitat de créixer, però li manca territori. Al seu entorn li convenen projectes empresarials i inversions en infraestructures i serveis, i pot aportar al Principat l’espai per dur a terme nous projectes, que afavoreixin un creixement harmònic i complementari del conjunt del territori. Aquesta perspectiva és compartida i té el suport de la Unió Europea. En el protocol bilateral amb Andorra de l’acord d’associació es parla d’establir un espai pirinenc anàleg a l’espai alpí. Per tant, sorgeixen oportunitats, i cal aprofitar aquesta voluntat de la Unió per reclamar inversions i subvencions propvinents dels programes europeus. Per reclamar que la UE aprovi una estratègia pirinenca holística i no sectorial, i que es tradueixi, a més, en normes adaptades a les necessitats del massís, als seus requeriments ambientals, demogràfics i de desenvolupament.
El Govern del Principat celebra trobades freqüents amb els governs de Catalunya i d’Espanya i amb les autoritats franceses per parlar de cooperació transfronterera, amb ambició i en la perspectiva d’Andorra com a estat associat. Contactes que en alguns casos han cristal·litzat en el diàleg sobre estratègies a mitjà i llarg termini, preservant el dret d’Andorra a controlar la gent que hi entra per garantir la seguretat dins el país. Tot això en paral·lel amb un treball més quotidià, de coses que es van fent en el dia a dia.
Ara és un bon moment per fer un pas endavant. Per crear una entitat que vertebri el territori i permeti planificar-hi de manera conjunta projectes concrets amb beneficis mesurables. Beneficis que un ciutadà d’Andorra percebi i entengui, com també un català o un occità. Beneficis als quals la Unió Europea doni suport posant a disposició del projecte els instruments jurídics, recursos financers i una sensibilitat pirinenca a l’hora de legislar en determinats àmbits.
Un projecte profundament imbricat en l’associació, però que, si aquesta no arriba a bon terme, tingui el mateix sentit i urgència, fins i tot més. La perspectiva d’un nou període de programació a la Unió Europea 2028-2034, l’orientació del qual es decidirà aquest any, aconsella, a més, apressar-se perquè el projecte quedi inscrit en les noves línies de la despesa i inversió europees.