Why?
Calia ‘embellir’ l’avinguda central d’Encamp?
En una de les velles escoles de periodisme, abans de les facultats, corria entre múltiples exemples paradigmàtics una crítica de teatre demolidora atribuïda, per descomptat, al Times. Després de l’encapçalament amb la notícia:
“Ahir es v estrenar al teatre X l’obra Y”, i el crític va despatxar el comentari amb una sola paraula: “Why?” (Per què?).
Doncs el comú d’Encamp ha decidit “embellir” el tram que li faltava de l’avinguda central amb unes obres d’un any de durada prevista –ja veurem si el termini no s’allarga com s’acostuma amb aquesta mena de previsions, independentment del no menys previsible sobrecost– i davant el tríptic explicatiu distribuït pel comú, la primera temptació és reduir el comentari al del Times: Per què?
El debat no és només tècnic ni ambiental, és qüestió política i social
Ja sabem que l’embelliment, la millora estètica, com l’estètica mateixa, és quelcom purament subjectiu. Ja ho diuen els espanyols: “Per a gustos, els colors”. I no és que ens vagin a policromar el terra. Tot i que posats a fer...
L’essència de la “millora” és la previsible: ampliació de les voreres, en perjudici dels espais fins ara destinats a aparcaments, a banda i banda, que pràcticament desapareixen el tot. Des que algun cervell destarotat va llançar la consigna de “pacificar el trànsit” no han parat les batalles de la que sembla guerra sistemàtica al transport privat, el més comú i tradicional al país, per moltes millores –que s’han de reconèixer– introduïdes al servei d’autobusos, que és per ara l’única alternativa col·lectiva a falta del tramvia i d’altres solucions com el metro aeri ideat per Forné. Unes propostes que, d’altra banda, s’han presentat sempre amb recorreguts curts: entre Sant Julià i la conurbació central, deixant les altres per “a fases següents”, és a dir, per “quan les granotes criïn pèl”, com diuen al meu poble.
Deia Xabier, el gran i savi (triacadèmic) amic basc de tota la vida (a.c.s.), que allò “millor” és “enemic del que ja és bo” i l’encertava, també per a l’obra encampadana, tot i que, com és natural, no en tenia notícia.
Si el sistema legislatiu sobre les institucions fos el comercial, els veïns i veïnes de la parròquia afectada estarien lliures de tota aportació econòmica, directa o indirecta, a una obra i serveis que no han volgut, o almenys no han demanat. Però aquí com arreu, i en l’àmbit públic, qui mana és el patró o patrona i la tropa ciutadana no té més dret a rèplica que amb l’obertura d’urnes, quan acabi la legislatura. I aleshores, qui se’n recordarà dels renecs deixats anar mesos, o anys, abans? Si es va fer una consulta al conjunt del veïnatge sobre el model de l’aleshores projecte de nou per al parc de l’Óssa, no mereixia més la consulta un projecte de més abast i amb més conseqüències per al veïnatge?
El cas és que pensin el que pensin, les vulguin o no, ja es posa en marxa l’obra de “l’embelliment” (?) de la part baixa de l’avinguda Joan Martí d’Encamp, per molts i moltes veïnes i veïns pensin en contrari, des d’un punt de vista del que pot ser pràctic, i com aquell crític teatral londinenc es preguntin: Why? –Per què? I en tenim per a un any... com a mínim.