Allaus i seny personal

En els darreres setmanes de 2025 i tot el que portem del nou any 2026, ens han arribat notícies d’allaus causades per practicants d’esquí de muntanya amb resultat de mort i alguna de les allaus sense cap més conseqüència que l’ensurt d’haver-la patit. Com a exemple de provocar una allau amb els esquís i no quedar colgat el cos, el d’una dona resident al país que va enfilar-se al Pic de l’Hortell amb el seu gos i va provocar una allau, quedant filmada en directe per la càmera que portava, suposo que instal·lada al casc. El vídeo va ser vist i emès en els mitjans de comunicació com si es tractés d’un espectacle, com si la muntanya fos l’escenari o l’escenografia d’una activitat, més que no el conjunt del seu paisatge i la seva pròpia personalitat, amb aquella verdor i engalanament d’aigües baixant per rierols i cascades, blau de cel, tamborinades de tarda, fauna i presència humana a l’estiu i amb aquests pessons i esteses de neu quan l’hivern porta nevades abundoses i deixa la muntanya colgada amb una manta de silenci. Parlem, és clar, del silenci de la muntanya sense estacions d’esquí, on les condicions per a la seva pràctica comporten la fressa dels ginys mecànics i la remor dels usuaris. Una mica de soroll a canvi de poder esquiar amb la seguretat de les pistes ben condicionades.

Responsabilitat i seny, el parar compte, el tenir enteniment

Les allaus baixen de forma natural i altres vegades provocades pel transitar de persones o d’animals. Iniciar una excursió d’esquí de muntanya requereix tota una sèrie de preparatius i d’atenció a les condicions meteorològiques i de qualitat de neu, si ha nevat a la nit, si ha gelat en extrem i s’han format plaques, si es preveu una insolació i unes temperatures altes, etc. Preparatius entesos com a precaucions, perquè a la muntanya, ja de per si, dura a l’estiu quan passem d’una certa alçada i ens aventurem per terrenys més exigents o complicats, amb l’arribada de l’hivern les precaucions han de multiplicar-se, de parió amb l’increment dels perills inherents a la neu i al gel: allaus, enfonsaments sobtats, caiguda de pedres. I aquí és on entra en joc l’experiència, aquell conjunt de coneixements que ens fan prendre una determinada actitud davant la situació que ens trobem o que anem a buscar. L’experiència ha de portar però, el seny de bracet, perquè el seny, el parar compte, el tenir enteniment, és tant o més important que el saber esquiar, escalar, caminar o endinsar-te en un una foranca o en un avenc. Els excursionistes veterans d’aquestes èpoques nostres, que havien començat a caminar calçant xiruques, ens donarien molts consells i advertiments, tot un compendi de bones pràctiques a muntanya, tant d’estiu com d’hivern, començant per dir-nos que l’equipament, la roba, cada vegada més còmoda i efectiva davant les inclemències meteorològiques de l’alta muntanya, ha de ser l’equipament adequat, però tot i així, el seny, el valorar si cal emprendre la sortida, si cal arriscar-se, ha de prevaldre per sobre de tot.

També per dissort, encara hi ha qui surt a fer esquí de muntanya sense els dispositius detectors de víctimes d’allaus, un aparell personal que pot salvar-te la vida i salvar la dels companys d’excursió després de baixar l’allau i haver provocat colgaments. Ho llegireu a la premsa en les notícies d’allaus mortals d’aquestes darreres setmanes, amb precisions com “era un esquiador de muntanya amb experiència, però no portava DVA.” Doncs de quina experiència parlem? No deu ser que amb tantes bones vestimentes, botes, cascos, càmeres de vídeo, a vegades se surt a la muntanya com si fos un terreny d’esport, un estadi de pràctica esportiva sense tenir en compte que sortir d’excursió a la muntanya és conviure amb un entorn natural plegat de bons moments i panorames, però que també amaga perills sobrevinguts i altres de previsibles. No deu ser que tenir bones condicions físiques ens fa veure o semblar que ens podem enfilar i enfilar pensant que no passarà res, fins que passa. No deu ser que devem haver oblidat aquella frase tan sàvia: “Girem cua, avall, ja tornarem un altre dia, que la muntanya no es mourà”. I mireu que n’hi ha d’informacions, més que mai, per ajudar-nos a decidir si sortim de casa, ens calcem els esquís de muntanya o les raquetes i costes amunt. Hauríem de tenir com a sagrades les bones prediccions del Servei Meteorològic Nacional i el seu Butlletí diari d’allaus per tot el Principat d’Andorra. I també les informacions i detallats consells expressats per Andorra Recerca i Innovació en la pàgina d’internet “allaus.ad”, de tanta ajuda, sempre que tinguem clar que l’experiència, formació o l’acompanyament d’un guia professional si escau, és responsabilitat personal de cadascú. Responsabilitat personal i seny.