Pollastre amb prunes

Tot escoltant per ràdio la notícia de la intervenció dels comandos d’operacions especials de l’exèrcit dels Estats Units a la guarida del dictador Maduro, em va venir al cap la cassola de pollastre amb prunes del dia de Nadal, la seva bona flaire i el seu bon gust. Però el record del pollastre amb prunes responia no tan sols al del propi Nadal casolà, sinó al Nadal celebrat a Caracas per la Joana, una veneçolana, filla de mare olianesa, que viu a Veneçuela des de fa molts anys, dècades i, per tant, amb una edat que li ha permès viure i, sobretot, patir les vicissituds polítiques del seu país. En la trucada telefònica d’ella a la meva mare, a mitja tarda de Nadal nostre, migdia allà a Caracas, trucada que fan sovint, però que el dia de Nadal adquireix una major emoció, la Joana, desitjat el bon Nadal en català, perquè el parla perfectament, tot i l’accent llatinoamericà, va preguntar a la meva mare com havia anat el dinar. En escoltar la resposta d’escudella i pollastre amb prunes, ella va deixar anar amb veu forta i afectada: “Ai, Victòria, pollastre amb prunes!, nosaltres també en tenim per dinar quan ho fem d’aquí una hora, ara són les dotze del migdia. Però et dic, i em venen llàgrimes als ulls, que només en podem tastar avui, perquè el preu està, com gairebé tota la carn, no pels núvols, molt més amunt. He pagat a la carnisseria per un pollastre el sou d’un mes! Ja saps que quan parlem et dic que ho passem molt malament, que el país té mancances de tot. Amb això del pollastre ho entendràs millor.” No cal que us digui que si el sentiment cap a la Joana, descendent de Cal Vicens d’Oliana, i la seva família d’allà, sempre el tenim viu, en escoltar el preu del pollastre que traurien a taula al cap de poca estona per celebrar el dinar de Nadal, vam notar una tibada al sentiment, talment com una sotragada. I, també, és clar, se’ns va remoure aquella mena de sensació de ràbia continguda contra els mandataris en el poder veneçolans, encapçalats pel dictador Maduro. 

Fa dos dies sortien de la presó els primers presos polítics

I qui ho havia de dir que una setmana després de Nadal, enxamparien el dictador i deixaria de menar el país. Sí, una setmana després del dinar de Nadal, del pollastre amb prunes del Nadal d’aquí i del pollastre amb prunes del Nadal de la Joana d’allà a Caracas. La reacció va ser immediata entre les comunitats de gent veneçolana exiliada a països veïns i també a Espanya. Ploraven d’emoció i expressaven la seva alegria a les places de ciutats com Madrid i Barcelona, en nombre de concentrats molt superior, gairebé quintuplicant els pocs que van sortir a cridar contra els Estats Units d’Amèrica tot demanant l’alliberament del comandante Maduro i de la primera combatiente, la seva dona. En aquests grups de reduïda presència a favor de Maduro, cares del partit polític Podemos, chavistes declarats de viva veu pel seu gamfaroner Pablo Iglesias, adulador del chavisme d’Hugo Chávez quan aquell era president i manava a Veneçuela i després del seu successor Nicolás Maduro, ara tret de la circulació pel president Trump dels Estats Units d’Amèrica. Les cares i sobretot les mirades de les manaires actuals de Podemos i de politòlogues afins, eren per emmarcar: una barreja de ràbia i sorpresa i compungiment per la caiguda del seu ídol revolucionari bolivarià. Aïllats en la seva bombolla ideològica, incapaços de veure o pitjor, girant la cara cap a un altre costat per no veure els milers de presos polítics veneçolans, per no dir la fam i les mancances socials que tant reclamen sempre, ignoren les maldats de Maduro i només veuen les maldats imperialistes de Trump.

Fa dos dies sortien de la presó els primers presos polítics, dels milers que aniran sortint, per ordre de la successora de Maduro, la presidenta Rodríguez, qui era la seva vicepresidenta i de qui tot fa pensar que hauria acceptat sotto voce prendre les regnes en cas que Maduro fos defenestrat de president per la força, perquè ell mai hauria plegat per grat. El paper de la presidenta Rodríguez les pròximes setmanes i mesos és crucial per evitar aldarulls i enfrontaments al carrer i per impulsar un canvi de règim des del règim, com li preguen la majoria de cancelleries del món. L’alliberament dels presos polítics de les presons veneçolanes és un primer pas prou significatiu per encarrilar Veneçuela cap a una democràcia, deixant enrere la dictadura i mirant de recuperar el benestar econòmic i social que fa anys manca per la seva absència. Que puguin menjar sense passar penes pollastre amb prunes o pollastre amb olives i tàperes, que guisat així els agrada molt.

I veurem com li va a Maduro després l’operació de captura i trasllat davant la justícia de Nova York, acusat de concert per al tràfic de drogues i organització criminal. De fet, li vagi com li vagi, això és secundari davant la tasca i la responsabilitat que tenen els que ara han de fer funcionar el país.