Joan Ganyet Solé

Plantar un arbre

“El millor moment per fer-ho va ser fa vint anys. El segon millor moment és ara”

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

“El millor moment per plantar un arbre va ser fa vint anys. El segon millor moment és ara” (proverbi xinès)

Un grup d’especialistes d’Andorra, l’Alt Urgell i l’Arieja, coordinats per l’arquitecte Joan Reguant, treballa des de fa deu anys el dossier de sol·licitud de declaració de Patrimoni Mundial de la UNESCO d’un conjunt de valuosos elements vinculats als orígens d’Andorra. La petició oficial es farà el proper mes de gener. La singularitat del projecte és que comprèn diversos edificis del Principat, a més dels dos grans monuments veïns: el castell de Foix i la catedral de la Seu d’Urgell. S’ha conegut recentment que la UE ha aprovat el POCTEFA “Pyrepát” sobre l’esmentat projecte, amb una subvenció d’1,1 milions d’euros.

Per què es tracta d’una iniciativa especial? Perquè posa l’accent en la intensitat de les mil·lenàries relacions entre les cases feudals de Castellbò i Foix, d’una banda, i dels comtes i els bisbes d’Urgell, de l’altra, que afectaven de forma directa els andorrans. El projecte no és només una mirada més o menys nostàlgica al passat, sinó que conté la llavor d’una poderosa idea de futur: la promoció conjunta d’una àrea transfronterera que no té parió a la resta del Pirineu.

En el món contemporani, l’aïllament no és una opció

Prenent com a exemple l’esmentada candidatura transnacional –que és el que li dona força–, ens hem de preguntar els ciutadans d’aquestes belles valls com i quan cal plantar l’arbre del nostre futur col·lectiu. Com posar les bases per bastir una coordinació efectiva entre Andorra, l’Arieja i l’Alt Pirineu català per guanyar entre tots un esdevenidor que ja truca a la porta. No podem perdre de cap de les maneres una oportunitat que ara tenim a l’abast.

Vist des de la perspectiva europea, que es reflexioni de forma coordinada sobre les infraestructures d’accés, la implantació de noves indústries, la promoció turisticocultural, etc., els 350.000 habitants d’una àrea que ocupa 12.700 km² del Pirineu (Andorra té una extensió de 468 km²) és d’una absoluta evidència, ja que així es construeix Europa, superant les fronteres politicoadministratives.

Perquè la nostra part del Pirineu deixi de ser pura perifèria entre les potents aglomeracions urbanes de Barcelona i Tolosa, perquè guanyi en visibilitat, cal fer emergir un nou agent territorial al bell mig de la serralada, un nucli de cooperació reforçada format per l’Arieja, Andorra i l’Alt Pirineu i Aran de Catalunya. Un nou pol articulat com a Àmbit Funcional dotat de l’eina que la Comissió Europea posa a disposició per facilitar els projectes transfronterers: l’Agrupació Europea de Cooperació Territorial, que li dona personalitat jurídica i en què poden participar els estats tercers com Andorra (Suïssa forma part de diverses AECT amb els països veïns alpins).

En el món contemporani, l’aïllament no és una opció. Per al Principat, estrènyer lligams de tot tipus amb els europeus més propers és una aposta clara d’inqüestionable vàlua que reforça el camí cap a l’Acord d’Associació amb la UE. Es tracta d’un salt d’escala amb un missatge potent cap a Brussel·les i, al mateix temps, cap a les noves generacions, que necessiten horitzons clars. Posem dos exemples. Imaginem una promoció conjunta dels dos parcs naturals andorrans amb el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i els cinc parcs naturals que hi ha entre l’Alt Pirineu i Aran i l’Arieja: l’oferta es constitueix de forma immediata en una autèntica potència a nivell europeu en bellesa paisatgística, biodiversitat i recursos turístics i culturals. Si, al contrari, s’opta per la promoció de cada parc per separat, és un trajecte segur cap a la irrellevància. Un segon exemple: algú pot creure que arribi el moment decisiu cap al desenclavament físic amb la millora ambiciosa i efectiva de la xarxa viària, ferroviària i aèria si no és fruit d’una forta reivindicació conjunta dels tres territoris de l’Àmbit Funcional, que representen una part significativa del Pirineu?

Afirmava l’economista austríac Peter Drucker: “La millor manera de predir el futur és crear-lo”.

tracking