Europeïtzar Groenlàndia

Diuen els grans savis xinesos de l’antiguitat que la principal virtut de l’home és preveure el que passarà i aportar-hi el remei necessari per resoldre favorablement el problema mentre encara és possible. I en el llibre de la guerra de Sun Tzu llegim que l’art suprem consisteix a sotmetre l’enemic anticipant-se, sense necessitat de lluita. Venen aquestes dues cultes mencions en referència a la perillosa advertència que ens llança el recent episodi de la captura del mandatari veneçolà Nicolás Maduro per part de la cúpula dirigent dels Estats Units.

Independentment que Maduro sigui un personatge menyspreable i repugnant que no mereix cap tipus de consideració, el rocambolesc episodi de la seva captura admet un seguit de reflexions de les quals convé treure’n lliçó. El president americà Donald Trump ha mostrat clarament el fons de les seves intencions expansionistes, i ara que ja hem vist les orelles del llop hem de prendre les mesures necessàries per no ser nosaltres els pròxims damnificats per la seva cobdícia.

Som europeus i hem de defensar que Groenlàndia és Europa

Els mètodes emprats en el capítol de referència han confirmat un canvi radical en l’aplicació de l’ordre i de la llei internacional tal com l’hem administrat universalment els darrers 80 anys i confirmen que, a partir d’ara, ja no prevaldrà la moralitat en les relacions interestatals sinó la força per assolir els objectius. Adeu a un dels pilars del dret universal que diu que la fi no justifica els mitjans, i a més els mètodes emprats en el cas Maduro contravenen les convencions de Ginebra, que els Estats Units també varen signar, ja que no se n’han guardat les formes que, entre moltes altres coses, exigeixen un respecte als presoners que no poden ser exposats ni humiliats públicament.

Hem tornat a caure dins la denominada llei de l’“Oest del riu Pecos” en el model més barroer de la seva lectura, i la foto de Maduro arrestat es recordarà en els llibres d’història com a paradigma d’allò que no s’ha de fer. Però, tornant a l’anunciat d’aquesta tribuna, cal actuar ara perquè Groenlàndia no pateixi el mateix destí que el que sembla assignat a Veneçuela, i per això caldrà actuar amb urgència i contundència.

Davant el perill del fet consumat d’una usurpació de Groenlàndia per part dels Estats Units, que, si no s’actua amb rapidesa, succeirà, cal bastir el context amb l’europeïtzació de Groenlàndia. Si Dinamarca n’és l’única propietària serà impossible evitar l’anunciada annexió d’aquest riquíssim territori per part dels Estats Units, que ja han fet saber diverses vegades que el necessitaven per a la seva seguretat i que se’l quedarien per la via amable o, si fos necessari, mitjançant una invasió militar, i això no és una amenaça baladí sinó una resolució calculada i determinada.

Groenlàndia té una superfície similar a la d’Europa, i el seu subsol conté una enorme riquesa de minerals, ferro, urani, or, plata, diamants, terres rares, energies renovables, gas, petroli i altres matèries actualment poc explotades a causa de les dificultats climàtiques, però que amb l’escalfament de la Terra oferiran les condicions necessàries per fer-ho.

Davant el perill de perdre-ho tot, Dinamarca ha d’acceptar l’europeïtzació de Groenlàndia efectuant immediatament una declaració de sobirania conjuntament compartida amb la totalitat dels països de la Comunitat Europea i anunciar un programa de propietat i gestió dels territoris abans que els Estats Units, esdevinguts un amic perillós, no ho facin. Sola, Dinamarca es farà engolir per l’ogre americà.

Queda poc temps i, si els Estats Units duen a terme la invasió, ja serà massa tard i no quedarà possibilitat de recuperar aquest atractiu i enorme bloc àrtic. Insisteixo que cal actuar, i que s’ha de fer amb urgència i rapidesa en defensa de Groenlàndia, abans que la voraginosa Amèrica no ho conclogui amb el fet consumat i tot quedi en “alea jacta est”.

Tenim poc temps i cal treure profit del marge que ens atribueixen altres ambicions americanes que actualment són prioritàries. Pobres Cuba, Colòmbia, Perú, Equador o altres, i que Canadà vagi molt amb compte. Ja no queda espai per al respecte, ja no existeix possibilitat per al compromís, i després dels poc exemplars governs de la Xina, Rússia i ara el dels Estats Units, Europa roman l’últim bastió de la racionalitat i el sentit comú, el legítim guardià de la dignitat universal. Som europeus i hem de defensar que Groenlàndia pertany a Europa, i de cap manera la podem deixar perdre per inacció.