Deure

L’any que acaba de començar hauria de ser el de la convocatòria del referèndum sobre el tractat d’associació amb la Unió Europea. Associació, que no integració, amb unes clàusules de reserva acceptades i imprescindibles per a la part andorrana, com ara les limitacions a la lliure circulació i residència de les persones, a un país ja sobresaturat. Que no resisteix la prova de resistència demogràfica i on les solucions per revertir-lo no semblen gens fàcils, dintre els marges d’un sistema democràtic.

A la Sereníssima República de San Marino –sempre ens ha resultat simpàtic i curiós el nom oficial complet d’aquell altre microestat– ja van anunciar que no farien la consulta perquè la gran majoria de la població hi està d’acord, tot i no afegir cap dada ni resultat d’estudi demogràfic que ho confirmi.

Existeix la temptació de rebutjar la proposta per tombar el Govern

Anunciat el compromís formal, semblaria única alternativa per acabar evitant-lo un ajornament, o ajornaments successius, fins “ad calendes grecas” o, com a mínim, passant la “patata calenta” a l’executiu que surti de les properes generals, a la següent legislatura, cosa que suposaria, d’altra banda, una manca de valor polític. De moment ja s’ha manifestat un altre compromís: redactar i publicar un reglament específic per al cas, en el trimestre que acaba de començar. Caldrà veure quines concrecions aporta a la Llei qualificada vigent.

Analistes internacionals han aportat la dita que els referèndums “els carrega el diable”, en el sentit que un rebuig a la pregunta concreta que es formuli equival a un vot de censura, amb tot el pes del conjunt de la ciutadania, superior al d’una majoria del legislatiu. Conscients d’aquest valor decisiu, existeix la temptació de rebutjar la proposta, de respondre amb un “no” per “tombar” el Govern corresponent. No semblaria, però, coherent amb el plantejament concret de la pregunta, sigui amb la fórmula que sigui, sinó una manifestació “bastarda”. Ho veurem, i semblaria que sense esperar gaire temps, començant per llegir el reglament anunciat. El que no caldria esperar és que el reglament afegeixi dificultat a la validació positiva. És dir, que estableixi com a límit mínim el cinquanta per cent més una de paperetes amb el “sí”. Mentrestant, en el moment d’escriure s’anuncia una nova nevada, almenys de l’altitud de les pistes en amunt. Tant de bo pel que implica de millora de condicions per a la font principal d’ingressos del país, que és el turisme, en coincidir festius al nord i al sud de les fronteres amb els atractius de rebaixes –comparativament avançades- als comerços, amb neu abundant i de la qualitat que aprecien els esquiadors a la pràctica totalitat dels cent quilòmetres esquiables. A d’altres llocs del continent –com ara els Alps– ben segur que hi haurà més i més bons llocs per a esquiades. Però no hi ha gaires on coincideixin els dos atractius, esportiu i comercial. I que per molts anys duri.