La sèrie històrica de la precipitació de la central de FEDA
Tants anys de dades ens proporcionen una informació molt valuosa, són un tresor preuadíssim
Una de les preocupacions principals dels estudiosos que es dediquen a la climatologia és poder disposar de sèries fiables de dades meteorològiques. Una sèrie que presenti deficiències pot abocar a unes conclusions o a uns resultats erronis quan es fa recerca climatològica. Per tot això, en el moment que hom pretén d’iniciar un estudi climàtic que utilitzi dades quantitatives, resulta necessari sotmetre prèviament aquestes dades a proves d’homogeneïtat, a fi de tenir la certesa que les sèries emprades mereixen una confiança i no ens menaran a errors.
Jo, com a persona que fa recerca en climatologia, i sobretot recerca d’Andorra, he volgut conèixer l’homogeneïtat de la sèrie històrica de la precipitació anual de la central de FEDA (desembre de 1928-novembre de 2025), que jo mateix tinc constituïda a partir de les dades primàries o originals de l’arxiu de FHASA i FEDA, de les dades recollides a l’obra de Salvador Llobet El medi i la vida a Andorra, procedents de la mateixa FHASA (desembre de 1928-agost de 1934), del web meteorològic del Govern d’Andorra meteo.ad i de materials d’elaboració pròpia.
Amb materials d’elaboració pròpia, dic, ja que en aquesta sèrie hi havia algunes llacunes, molt poques, bé perquè hi mancava el valor mensual, bé perquè aquest valor mensual era molt dubtós. Per cobrir aquests buits, vaig recórrer bé a correlacions amb l’estació veïna del roc de Sant Pere, bé a interpolacions a partir d’estacions del nostre mateix país amb uns valors coneguts. Penso sincerament que les estimacions obtingudes són molt raonables.
La sèrie que he volgut comprovar és la que considera com a període anual el que va del desembre al novembre de l’any següent, i la prenc així pel fet que la precipitació del desembre sol estar més connectada amb el gener i el febrer que el segueixen que no pas amb la tardor precedent. Amb aquest criteri de periodificació poden introduir-se matisos en la variabilitat pluviomètrica interanual.
Hi he aplicat els tests d’homogeneïtat de Thom i de Von Neumann. Per al test de Thom, anomenat també de les ratxes o de les alternances, obtinc un valor absolut del paràmetre estadístic Z de 0,31, que confirma l’homogeneïtat de la sèrie, al nivell de confiança del 90% i, fins i tot, a un nivell de confiança encara més exigent com el del 95%, que és el normal per establir significacions climàtiques.
Per al test de Von Neumann, que es basa en el quocient entre la mitjana del quadrat de les diferències de cada valor de la sèrie menys l’anterior i la variància de la sèrie, obtinc un coeficient, en agafar tota la sèrie històrica anual, d’1,87, i atès que aquest test considera com a aleatòria una sèrie que presenta un coeficient entre 1,7 i 2,3, queda ratificada l’homogeneïtat de la nostra sèrie.
He mostrat aquests resultats al matemàtic i climatòleg Javier Martín Vide i al climatòleg històric Mariano Barriendos i tots dos me n’han donat el vistiplau, amb la ratificació de la bondat de la sèrie.
La sèrie històrica de la precipitació de la central de FEDA considerada a partir de les fonts primàries resulta, per tant, per si mateixa, homogènia, d’una molt bona qualitat, com hem pogut veure.
Si poguéssim fer valdre aquest producte climatològic nostre tan bo arreu d’Europa i del món, davant dels organismes i de les entitats que es dediquen a la matèria meteorològica i climatològica... I la sèrie complirà quan acabi el novembre de 2028 el segle d’existència. Enhorabona. Hem d’insistir un i altre cop davant dels responsables pertinents que continuïn fent-se les observacions de la precipitació en aquesta estació meteorològica, com s’han anat fent fins ara, i demanar que hi hagi una posada a punt constant i acurada del pluviòmetre a fi que aquest aparell tingui sempre un funcionament òptim. Perquè tants anys de dades ens proporcionen una informació molt valuosa, són un tresor preuadíssim, per conèixer la història del clima andorrà. Seria una pena que, en el futur, es perdés el fil de les observacions.
Martín-Vide ha fet, a partir de la sèrie a què ens referim aquí, una anàlisi de tendència i després ha passat a aplicar el test no paramètric de Mann-Kendall per determinar si la tendència en qüestió resulta significativa des del punt de vista estadístic.
La conclusió a què ha arribat és que la precipitació anual mostra a la central de FEDA una tendència negativa, decreixent, però en sotmetre-la a Mann-Kendall obté que aquesta tendència no és estadísticament significativa. Més arguments per corroborar la bona qualitat de la sèrie. Podem concloure que tant el pluviòmetre manual d’abans com l’automàtic actual presten un bon servei i mereixen una confiança.