La princesa Formosanta

Aquell François-Marie Arouet (París, 1649 – 1778), més conegut com Voltaire, filòsof i escriptor idolatrat per uns i abominat per altres, que va despullar de forma inclement la rígida, clerical i convulsa societat del seu temps; l’autor de monuments com les Cartes i el Diccionari filosòfic, Càndid i L’ingenu; l’il·lustrat compromès fins al moll de l’os amb la llibertat de pensament; qui ens va llegar sentències encara vigents avui com: “És difícil alliberar els ximples de les cadenes que veneren” o “Els qui creuen que els diners ho fan tot acaben fent-ho tot per diners”; aquell Voltaire es va permetre escriure relats, aparentment contes de fades, com La princesa Formosanta, que amaguen afilades sàtires en el seu buirac.

-“Pel que fa a la bella Formosanta, seguia el camí de Bàssora. El sant al qual hom havia dedicat el temple era més o menys de l’estil del que temps després hom adorà a Làmpsac. No solament procurava marits a les noies, sinó que mantes vegades servia de marit. Era el sant més celebrat de tot Àsia.”

Filòsof i escriptor idolatrat per uns i abominat per altres

-“—La resurrecció, Altesa —li digué el fènix—, és la cosa més senzilla del món. Tan sorprenent és néixer dues vegades com una. Tot és resurrecció en aquest món; les erugues resuciten en forma de papallones, un pinyol enterrat resucita en forma d’arbre; tots els animals colgats a la terra resuciten en forma d’herbes, de plantes, i alimenten d’altres animals, i aviat n’esdevenen substància; totes les partícules que componien els cossos es converteixen en éssers diferents.”

-“Ell (l’emperador de la Xina) acabava de foragitar dels seus Estats una tropa de bonzes estrangers que havien arribat dels confins d’Occident amb la insensata esperança de forçar tota la Xina a pensar com ells, i que, sota pretext d’anunciar veritats, ja havien aconseguit riqueses i honors.”

-“Els forasters que arribaven en aquell indret (Venècia) començaven comprant una cara, com en altres llocs hom es proveeix de gorres i sabates. Amazan no feu cas d’aquesta moda contra natura; es presentà tal com era. A la ciutat hi havia dotze mil noies inscrites al gran llibre de la República: noies útils a l’Estat encarregades del comerç més profitós i més agradable que mai ha enriquit una nació.”

-“Poc després veié desfilar (a Roma) tota la cort de l’amo del món: la formaven personatges amb túnica vermella els uns, i els altres de violeta; quasi tots miraven el bell Amazan entendrint la mirada; li feien reverències i es deien l’un a l’altre: Sant Martino, che bel ragazzo! San Pancratio, che bel fanciullo!”

-“El nostre model de constància arribà a la nova capital de les Gàl·lies. La ciutat, com tantes altres, havia passat tots els graus de barbàries, d’ignorància, de ruqueria i de misèria. Per primer nom havia tingut el de fang i merda (Lutècia); més tard havia agafat el d’Isis. Per primer senat havia tingut una companyia de barquers.”

- (el rei de la Bètica) “Jo us puc ajudar amb dos mil homes molt valents i molt sobris; llogar dos mil homes més dels pobles que viuen o, més ben dit, que salten al peu dels Pirineus, i que s’anomenen vascos o vascons, només depèn de vosaltres. Envieu un guerrer dels vostres dalt d’un unicorn, amb uns quants diamants; no hi haurà vascó que no deixi el castell, és a dir la cabana del seu pare, per servir-vos.”

-“La natura es preocupa ben poc dels individus. Hi ha insectes que només duren un dia, però l’espècie dels quals dura per sempre. La natura és com els grans prínceps que no fan cap cas de la pèrdua de quatre-cents mil homes mentre duguin a terme llurs augustos designis.”

Voltaire va marcar el seu temps, amb escàndol d’alguns