Innocents

Avui és el dia dels Innocents. Des del punt de vista religiós, commemoració de la matança de nadons ordenada pel rei Herodes, amb l’objectiu d’eliminar Jesús, com a rei dels jueus –no com al Fill de la Trinitat– segons havien anunciat els profetes.

Com passa amb Nadal, però amb un caràcter diferent, la festa tenia –té, per a qui la conservi, que es va perdent– un vessant laic i, en principi, divertit. En l’àmbit personal, el més comú és penjar a l’esquena d’un conegut/da la “llufa”, que acostuma a ser la silueta d’un ninot, generalment de paper de diari. O, en altres casos, fer creure una mentida, un “fake”, dit des de la dèria anglòfila tan estesa.

Temps era temps, tots els mitjans amb difusió al sud del Runer incloïen tal dia com avui la seva “innocentada”. Al primer diari on vaig treballar, a Sant Sebastià, el fotògraf més antic un dia proper a les festes em va deixar a la taula una fotografia trucada, sense dir res. No calia. Potser el primer any, però en tot cas una vegada, era la platja de la Concha sense sorra, substituïda per rocs.

Un lector va trucar, demanant per l’autor de l’invent i la telefonista no em va amagar. L’home, fent-se l’emprenyat però rient: “Tinc la dona en cadira de rodes des de fa deu anys i m’ha fet portar-la a veure com havia quedat la platja”. Un altre any va ser un petit vaixell de càrrega encallat al peu de la muntanya, sense saber que a prop de la primavera la mateixa imatge, gairebé en el mateix lloc, va esdevenir real. Una altra recordada va ser de Ràdio Popular de Bilbao, en anunciar el repartiment gratuït de xocolata desfeta a un parc cèntric... per a tothom que portés la tassa de casa seva. I molts/moltes hi van caure, tants/es com intentaven amagar com podien el recipient demanat. Darrerament, des de l’aparició a Madrid d’un diari amb vocació de rigor extrem, com per un acord global tàcit, les innocentades van desaparèixer dels mitjans “generalistes”, amb l’excepció ben coneguda –almenys– dels esportius editats a Barcelona, on mantes vegades el Barça ha “tornat a fitxar Messi”, o ha contractat alguna alta “estrella” del màxim nivell.

Confesso la debilitat d’intentar una “innocentada”

Confesso la debilitat d’intentar una “innocentada” en aquestes pàgines. Amb la fotografia trucada corresponent –suposadament entrenant-se, la posobra– anunciava l’actuació al vespre de la campiona del món de patinatge artístic. I allà s’hi va estar “prenent la fresca” no recordo si el Xavi o el Nando més de mitja hora des que suposadament havia de començar l’espectacle, sense que es presentés cap suposat espectador o espectadora. Almenys ningú va aturar el pas, si no va ser amb quitxalla, per mirar-se els aneguets. El fet es pot considerar com a signe d’intel·ligència de la ciutadania, més que de menysteniment dels continguts del  Diari, o així ho volem  pensar.

Els francesos també tenen quelcom semblant a la innocentada. És la penjada de “llufes” a les esquenes desprevingudes... en forma de peix.

Si els innocents a Espanya se situen en el cicle de les festes de l’hivern, el “poisson d’avril” ve a ser un inici de la primavera, i la continuïtat el “muguet” al maig.

Tradicions prescindibles, si es vol, però en principi innocents. En el sentit que no fa cap mal greu mantenir-les. Vivíem dimarts passat el pelegrinatge a Meritxell, un pelegrinatge de claror, un pelegrinatge nadalenc bíblic i corprenedor per qui hi arriba per primer cop i pels qui hi tornen sovint, sigui en persona o de lluny, amb el pensament. Bon Nadal!