L’Arxiu Nacional: cinquanta anys preservant la història d’Andorra
La memòria no és un llegat estàtic, sinó una eina de futur
Fa cinquanta anys, Andorra va fer un pas decisiu en la preservació de la seva memòria col·lectiva amb la creació de l’Arxiu Nacional. Des d’aleshores, aquesta institució ha vetllat per conservar i compartir el patrimoni documental del país i garantir així que la nostra història continuï viva i accessible per a tothom.
Els arxius no són simples dipòsits. Són espais on la memòria adquireix forma i sentit; llocs on els records particulars i els relats col·lectius es troben, es preserven i es posen a l’abast de tothom. Quan consultem un fons fotogràfic o un document administratiu antic, no només mirem enrere: establim un pont amb les generacions que ens han precedit i consolidem les bases sobre les quals seguim construint el present i el futur. Aquesta funció és essencial en qualsevol societat democràtica, perquè la transparència i l’accés a la informació depenen també d’una gestió rigorosa i professional dels arxius.
El Govern manté un compromís ferm amb la cultura i la memòria
Amb motiu d’aquest aniversari, el Govern ha volgut posar en relleu la feina que, sovint de manera silenciosa, realitza l’Arxiu Nacional. Ho ha fet a través d’actes i iniciatives diverses, com ara l’exposició PIONERS. 1884-1954. L’Andorra dels primers fotògrafs, un recorregut que ens permet redescobrir la mirada d’aquells que van saber captar el batec del país en un moment de transformació. Amb aquesta mostra, l’Arxiu ha recuperat una manera de compartir coneixement i apropar-se a la ciutadania. Perquè reservar i difondre són dues cares inseparables d’una mateixa missió: assegurar que el patrimoni documental del país continuï essent útil, viu i accessible.
La commemoració dels cinquanta anys és també una oportunitat per reconèixer totes les persones que, al llarg del temps, han fet possible la consolidació de l’Arxiu Nacional. Els successius equips directius i tècnics han treballat amb constància i visió per fer créixer una institució que ha sabut transformar-se i respondre a les necessitats canviants del país.
La tasca dels professionals ha estat clau perquè l’Arxiu Nacional esdevingui avui un referent de gestió documental i un servei fonamental tant per a l’Administració com per als investigadors i la ciutadania. L’equip actual continua aquest llegat amb rigor, passió i una clara vocació de servei públic. Vull expressar el meu agraïment més sincer a tots ells i al conjunt del Departament de Patrimoni Cultural.
També voldria subratllar el paper fonamental de la col·laboració entre el sector públic i el privat, que ha permès preservar col·leccions fotogràfiques i documentals d’un valor incalculable. Moltes famílies i entitats continuen confiant a l’Arxiu la custòdia dels seus fons, entenent que formar part del patrimoni col·lectiu és una manera de donar-los continuïtat i significat.
L’Arxiu Nacional té un paper clau en la transmissió del coneixement i en la construcció d’una ciutadania crítica i informada. És una eina indispensable per a la recerca històrica, per a l’ensenyament i per a totes aquelles persones que volen comprendre millor l’evolució social, cultural i institucional del país. Obrir els arxius és, en aquest sentit, una manera de reforçar el vincle entre la memòria i la societat, i d’afavorir una relació més conscient amb el nostre passat.
Vivim en un món en què la tecnologia transforma constantment la manera com creem, guardem i compartim informació. Hem passat dels àlbums físics a les galeries digitals, de les cartes manuscrites als correus electrònics, dels calaixos plens de documents als servidors i núvols. Tanmateix, la funció dels arxius no desapareix; al contrari, es redefineix i s’expandeix. Digitalitzar, restaurar i ordenar la ingent quantitat de dades que generem avui és un repte majúscul, i alhora una oportunitat per innovar i reforçar la preservació del nostre llegat.
El Govern d’Andorra manté un compromís ferm amb la cultura i la memòria, entenent que la identitat d’un país es construeix també a través dels documents que expliquen d’on venim. Per això, aquest aniversari no és només una celebració, sinó un impuls. Ens interpel·la a continuar invertint en professionalització, en noves tecnologies, en difusió i en accessibilitat. I ens recorda que la memòria no és un llegat estàtic, sinó una eina de futur.
En definitiva, els cinquanta anys de l’Arxiu Nacional són una invitació a mirar amb orgull el camí recorregut i, sobretot, a projectar una visió compartida del que volem preservar i transmetre. Que aquesta efemèride ens serveixi per reforçar el nostre compromís amb el patrimoni documental i per seguir construint, entre tots, un país que coneix, estima i cuida la seva història.