Començar a treballar sense conèixer prou els teus drets laborals

Tinc 18 anys i fa quatre mesos vaig tenir la meva primera experiència laboral. Recordo perfectament les ganes de començar i les expectatives altes que tenia. Feia temps que buscava feina i, quan finalment em van dir que sí, vaig pensar que seria el meu moment. Que aprendria i que podria començar a valer-me per mi mateixa. Però ningú m’havia explicat que, de vegades, la primera feina també és un primer xoc amb la realitat.

Va ser en una botiga, al sector del comerç. El primer dia em van fer quatre hores de “formació”. Ho poso entre cometes perquè, en veritat, ningú m’explicava clarament què esperaven de mi. Les meves tasques eren atendre clients, explicar productes, agendar cites, cobrar, respondre al telèfon, preparar comandes. A tot això s’hi afegia una sensació constant d’estar una mica perduda, sobretot amb la caixa. I tot i que alguns companys m’ajudaven, el moment més surrealista va ser quan em va sorgir un problema, la persona que em va orientar ni tan sols treballava allà.

Recordo les ganes de començar i les meves altes expectatives

Però el més complicat no va ser aprendre tasques noves, sinó adonar-me que no m’estaven tractant com tocava. Sentia que s’aprofitaven del fet que era jove i que aquella era la meva primera feina. “Ves tu al magatzem”, “fes això”, “has d’aprendre”, “també has de netejar”. Com si el fet de ser nova ho justifiqués tot. Com si els drets laborals fossin una cosa que ja aprendria “més endavant”.

Jo tenia un contracte de 20 hores setmanals… però els horaris que rebia eren d’unes 28. Quan me’n vaig adonar i ho vaig dir, em van dir: “Bé, t’ho pagarem.” I sí, ho van fer, però estic convençuda que si no ho hagués reclamat, mai no m’haurien pagat aquelles hores de més. A això s’hi sumaven missatges fora d’horari i una sensació general de desbordament que em generava frustració i angoixa.

A tots els joves que comenceu ara: informeu-vos

A vegades arribava a dubtar de mi mateixa. Em preguntava si era jo qui no estava preparada o si era normal sentir-me així. Per sort, tenia una companya que també era jove, i això em feia sentir menys sola.

Si miro enrere, m’adono que el problema més gran no era la feina; era la manca d’informació. No coneixia els meus drets. I quan no els coneixes, és molt fàcil que passin per damunt teu sense que te n’adonis. Saber què et correspon, què pots exigir i què és injust t’evita molt patiment i et dona eines per evitar abusos.

Per això crec que és tan important parlar-ne, explicar-ho, fer-ho visible. Les primeres experiències laborals haurien de ser un espai de creixement. I espero que, amb el temps, les empreses deixin d’aprofitar-se de la joventut i de la inexperiència.

A tots els joves que comenceu ara: informeu-vos. Conegueu els vostres drets i si veieu alguna irregularitat, denuncieu-la. No us conformeu amb menys del que mereixeu.