Els senyals de la naturalesa i el temps meteorològic

Els senyals que emet la naturalesa (animals, plantes, olors, sensibilitat de malalts o de persones nervioses, o els senyals emesos pel medi físic en general) constitueixen, molts cops, una manifestació inequívoca o pràcticament inequívoca del temps que farà a escala local. Han esdevingut des de sempre una eina valuosíssima de cara a la prognosi meteorològica local.

I això encara que la deducció de conseqüències meteorològiques tenint com a referència els senyals que emet la naturalesa no sempre està justificada. En el cas, per exemple, dels animals, les reaccions poden obeir a d’altres factors, com ara el pressentiment d’un sisme o d’una esllavissada, les destruccions dels caus o dels nius on les bestioles estan a recer o la presència de depredadors que fan fugir aquestes bestioles en estampida. I malgrat aquests fenòmens susceptibles de confondre la persona que vol fer una predicció visual local, en la major part dels casos resulta possible de predir el temps meteorològic a partir dels senyals naturals.

Avui en dia hom disposa de mitjans científics i tecnològics

Avui dia, amb els avenços que s’han fet en el camp de la meteorologia, hom disposa de mitjans científics i tecnològics que permeten de suplir, amb un percentatge molt elevat d’encert, el paper que tenia en d’altres temps la predicció popular.

Tanmateix, no és una pretensió improductiva mirar d’implementar la prognosi meteorològica popular a les escoles, també com una eina adient perquè els escolars aprenguin més del seu medi. Els escolars coneixerien una manera molt senzilla però a la vegada molt pràctica i divertida d’atansar-se a la prognosi meteorològica, que els servís de base per entendre més endavant altres modalitats més elaborades de la predicció. Els escolars entrarien en contacte directe amb la natura i podrien aprendre les tècniques que l’ésser humà ha emprat des de temps mil·lenaris per realitzar prediccions meteorològiques. Això, com a classe pràctica, reforçaria tots aquells aspectes relacionats amb la percepció del medi i l’apropament visual a aquest medi, ja des dels segments més joves de la societat.

Fan el paper que tenia en altres temps la predicció popular

Parlem de percepció i d’apropament visual al medi, i això pot donar peu a posar alguns exemples de com podem relacionar a casa nostra, Andorra, certs fenòmens o senyals naturals que s’hi donen amb un efecte meteorològic previst.

Per exemple, quan l’atmosfera té un aspecte cristal·lí, de vegades acompanyat d’iridescències, i les muntanyes ofereixen una lluentor platejada, alumínica, silicatada, i, a més, a l’ambient se sent la humitat i la temperatura no resulta gaire baixa, és símptoma en molts casos que vol nevar o que tindrem un hivern de neu. Vaig explicar això als col·legues del Servei Meteorològic nacional del Govern d’Andorra i els vaig comentar, també, que hi ha hagut alguns dies de novembre en què es podien percebre tots aquests fenòmens suara esmentats. Tot seguit els vaig preguntar quina era la previsió que feien els models meteorològics per al pròxim hivern, i em respongueren que seria, probablement, un hivern més variable i més mogut que el de la temporada passada, amb més precipitacions en forma de neu.

Parlem de percepció i d’aproximació visual al medi natural

Un altre cas. És prou sabut per ramaders i per gent de muntanya en general que la tendència espontània a perdre altitud que mostren els ramats que pasturen a la muntanya, tant els domèstics com els salvatges, és, així mateix, un senyal de neu. Moltes vegades, quan la neu no se’n va dels arbres, i sobretot si ens trobem al començament de l’hivern o a la seva fi, significa que tornarà a nevar. En ple hivern, la permanència de la neu als arbres pot indicar un temps de tendència clarament nivosa, però també unes temperatures baixes.

Quan un col·lectiu nombrós d’orenetes o orandetes roman agrupat i quiet en un lloc concret un matí qualsevol de final de l’estiu vol dir que aquestes aus estan a punt d’emprendre la migració cap als seus quarters d’hivern, ja que vol arribar aviat el fred i elles ho senten. Jo vaig poder observar aquest fenomen quan devia tenir uns deu o onze anys, al pati del meu col·legi de la parròquia d’Andorra la Vella. Era un matí de setembre i les orenetes estaven col·locades en ordre sobre uns cables d’alta tensió, formant un autèntic exèrcit, per tal de migrar. I sí, al cap de pocs dies o d’unes poques setmanes es va girar el fred.

Tots sabem que molestes són les mosques un dia de calor pesada en què es mostren especialment agitades perquè senten la tempesta. Igualment, quan el bestiar a la muntanya s’inquieta, és que sent que hi haurà tempesta, mal temps. O podem observar els núvols de mosquits ben visibles als fanals il·luminats de nit quan predomina l’ambient calorós estival.

Quan se sent fortament la mala olor del clavegueram, és senyal d’una precipitació atmosfèrica forta. És normal, s’anuncia una inestabilització del temps per una caiguda del baròmetre. La columna atmosfèrica exerceix menys pes sobre la superfície i pugen, per tant, les emanacions gasoses del clavegueram. Si a les basses d’aigua els costa d’evaporar-se, significa que la humitat és alta a l’aire i que tornarà a ploure.

Quan en persones que han patit una fractura òssia o un esquinç se’ls accentua el dolor en aquestes parts del cos malmeses, tot indica que farà un temps humit i plujós, amb un canvi brusc de la pressió atmosfèrica, o que arribarà una ventada. Les aranyes abandonen les seves teles o deambulen per les cases, els gats es freguen el morro repetidament, els budells de l’ésser humà o dels animals ronquen, les durícies i els ulls de poll esdevenen més dolorosos o els enciams, a l’hort, s’obren en ventall, són, també, senyals de pluja.

La persistència de les boires o bromes orogràfiques a l’estiu al sector del Pas de la Casa (vessant nord pirenaic) és senyal d’anticicló. O una nit estrellada i molt serena a l’hivern s’associa a una gelada forta o torrada.

I un parell d’exemples més, per finalitzar el nostre article. Quan des de la meva casa a Escaldes-Engordany observo que la visibilitat és molt bona mirant lluny i que la muntanya de Carroi apareix de color gris fosc, acostuma a arribar el mal temps, ja que el contrast de llum és presagi de la proximitat d’una tempesta o d’un xàfec, a vegades d’un front i tot. O l’estranya facilitat per captar sorolls molt allunyats, és prova també que tindrem un temps dolent i plujós.