Del núvol dependent al núvol sobirà: dades, claus i agents d’IA per a la nova economia

Imagineu-vos un empleat ideal

No dorm mai, llegeix tots els informes, recorda cada detall, anticipa els problemes abans que arribin i proposa solucions sense que ningú li ho demani.

Aquest empleat ja existeix… però no és humà.

L’anomenem IA agentic.

Del xatbot que respon… a la IA que actua

Fins ara, la majoria de nosaltres hem conegut la IA en forma de xatbots: aquestes finestretes que s’obren en un web per respondre (millor o pitjor) a les nostres preguntes.

Són IA reactives: esperen que els parlem.

La IA agentic, en canvi, juga en una altra categoria.

En lloc d’esperar, observa, analitza, decideix i actua de manera contínua. El seu cicle s’assembla al d’un bon mànager:

Observar → Analitzar → Decidir → Actuar → Adaptar-se

Concretament, què vol dir això?

–Supervisa el sistema sense que ningú li ho demani.

–Detecta per si sola els problemes que s’acosten… i també les oportunitats.

–Pren determinades decisions sense haver de passar per una persona en cada pas.

–Aprèn dels seus errors i millora amb el temps.

Passem d’una IA assistent a una IA col·laboradora.

Un exemple molt concret: la vostra comanda en línia

Prenem una escena quotidiana.

Feu una comanda d’unes vambes en un web de comerç electrònic.

Amb una IA clàssica, el sistema:

–registra la vostra comanda,

–us envia un correu electrònic,

–i espera a veure si us queixeu.

Una ‘IA agentic’:

–veu la vostra comanda, però també el vostre historial: què heu comprat, què heu retornat, què us ha agradat;

–verifica en temps real els estocs de diversos magatzems;

–detecta que hi ha un risc de retard en el vostre punt de recollida habitual;

–sense esperar que us queixeu, us proposa una altra opció de lliurament, més fiable, o fins i tot un petit val de descompte si el risc és alt.

Per a vosaltres, és màgic.

Per a l’empresa és, simplement, un exèrcit silenciós d’agents de programari que treballen entre bastidors.

El que ja fan els gegants… discretament

Els noms ja circulen: grans plataformes de comerç electrònic, gegants de la logística, distribuïdors globals, indústries de l’automòbil o del tèxtil…

Aquestes empreses utilitzen agents d’IA per:

–respondre a la majoria de consultes d’atenció al client en menys de 30 segons,

–adaptar automàticament els preus, les promocions i les recomanacions segons la meteorologia, l’estació i el lloc,

–supervisar milers de camions, magatzems i contenidors alhora,

–reorganitzar els plans de producció quan una màquina es fa malbé o quan un proveïdor falla.

Les xifres que anuncien els consultors i despatxos especialitzats maregen:

–entre un 30% i un 60% menys de costos en alguns processos,

–entre un 15% i un 50% més de facturació en comerç en línia gràcies a les recomanacions automàtiques,

–terminis de lliurament més curts, menys ruptures d’estoc, menys malbaratament.

Som lluny del gadget: és una arma econòmica.

Per què encara no en té tothom?

Si és tan fabulós, per què totes les empreses no s’hi posen demà al matí?

Perquè una IA prengui decisions sense supervisió constant, cal:

Dades fiables i actualitzades

Si els estocs són erronis, la IA prendrà bones decisions… sobre informació dolenta.

Regles de joc clares:

–Què té dret a fer per si sola?

–En quins casos ha de demanar confirmació humana?

–Fins on pot arribar en un descompte, un gest comercial, una reorganització de planificació?

Una cultura interna preparada per treballar amb sistemes autònoms

No es tracta de substituir tothom, sinó de deixar que la màquina gestioni la rutina perquè les persones es puguin concentrar en els casos complexos, en la relació i en l’estratègia.

Mecanismes de control:

Alertes, límits i quadres de comandament que permetin recuperar el control si alguna cosa es desvia.

Dit d’una altra manera: no és “premem un botó i la IA ho fa tot”.

És un veritable projecte de transformació.

L’agent que veu lluny

On es torna realment interessant és quan la IA ja no gestiona només un trosset del trencaclosques, sinó que comença a orquestrar diversos serveis alhora.

Per exemple:

–veu que les vendes augmenten en una gamma de productes,

–demana més estoc,

–anticipa els lliuraments,

–informa el servei d’atenció al client de possibles retards,

–ajusta les campanyes de màrqueting,

–i avisa el departament de compres que un proveïdor esdevé crític.

I tot això, sense correus interns, sense reunions, només intercanviant senyals entre sistemes.

És aquí on parlem realment d’agentic AI: un conjunt d’agents que es parlen, de vegades es porten la contrària, es corregeixen i acaben prenent una decisió coherent.

I nosaltres, en tot això?

Per al gran públic, aquesta IA agentic sovint serà invisible.

El que es veurà sobretot serà:

–serveis més fluids,

–menys “ho sentim, està esgotat”,

–ofertes que arriben en el moment oportú,

–un servei d’atenció al client més ràpid.

Entre bastidors, però, els directius veuen una altra cosa:

–costos que baixen,

–ingressos que pugen,

–una empresa que encaixa millor les crisis (ruptura de proveïdor, pandèmia, bloqueig d’un canal marítim, etc.).

Els que facin el gir ràpidament tindran un avantatge competitiu.

Els altres corren el risc de constatar, algun dia, que els seus competidors fan el mateix… però més de pressa i més barat.

Un cop d’ull al ‘0 codi’: les APP d’IA per a no informàtics

Últim punt, i no pas menor: fins ara, tot això semblava reservat a exèrcits d’enginyers, en torres de vidre.

Però ha aparegut una nova generació de plataformes que permeten construir i orquestrar aquests agents d’IA sense escriure ni una sola línia de codi, com, per exemple, Aitek.

Parlem de plataformes agentives no-code: s’hi combinen blocs, regles i connectors, una mica com si fossin peces de LEGO.

La idea?

Permetre que els equips de negoci –màrqueting, logística, finances, atenció al client– dissenyin ells mateixos els seus agents, amb l’ajuda de l’equip d’IT, en lloc d’esperar mesos que un desenvolupament arribi a producció.

Aquí també, la batalla no es juga només en la tecnologia, sinó en la democratització de la tecnologia.

Potser algun dia recordarem el xatbot bàsic com el vell Minitel de la IA: un inici simpàtic, però molt lluny del potencial real.

La IA agentic, en canvi, s’assembla més a un col·laborador digital: discret, obstinat i connectat permanentment a l’empresa.

I la pregunta, per a les organitzacions, ja no serà: “L’adoptarem?”

Sinó més aviat: “Quant temps ens podem permetre d’esperar, si els altres ja ho han fet?”