Setanta-cinc anys d’estudis pirinencs

Si bé els estudis del Pirineu (o Pirineus) existeixen des de finals del segle XVIII, aquests han estat fets des d’una visió i posicionament individuals, tot i voler abastar, en ocasions, una part gran del territori.

La voluntat i l’acció del seu tractament global i des de diferents àmbits alhora en congressos, col·loquis, cursos, trobades o seminaris, no comença a fer-se realitat fins a la segona meitat del segle XX.

Cal posar en relleu, aprofitant l’efemèride dels 75 anys d’ençà la celebració del Primer Congreso Internacional de Estudios Pirenaicos –convocat i coordinat per l’Instituto de Estudios Pirenaicos del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, CSID, el 1950 a Sant Sebastià–, la connexió conscient d’aquells amb les 22 Trobades Culturals Pirinenques. Acabades de fer a Irun, a pocs quilòmetres de Sant Sebastià, coordinades per la Societat Andorrana de Ciències i el centre Gordailua (que ens acollí magníficament i que te la missió de preservar el patrimoni de Guipúscoa) amb altres 17 entitats pirinenques.

Del segon i quart congrés no disposem d’informació; el tercer es va fer a Girona el 1958; el cinquè es va fer el 1966 a Jaca i Pamplona; el sisè es va fer a Bagnères de Bigorre el 1971; el setè i darrer es va realitzar del 16 al 21 de setembre de 1974 a la Seu d’Urgell amb una sessió dedicada a Andorra el dia 19 de setembre.

El mateix 1974, i com prenent el relleu, es van iniciar els Col·loquis Internacionals d’Arqueologia de Puigcerdà (1974-2003), que durant tretze edicions es feren a Puigcerdà fins al 2003 organitzats per l’Institut d’Estudis Ceretans.

El 1988 es va iniciar el Curs d’Arqueologia d’Andorra (1988-2000) i es feren durant sis edicions.

El maig del 1991 se celebrà el primer Congrés d’Història de la Família al Pirineu organitzat pel Centre de Trobada de les Cultures Pirinenques organisme de la Comunitat de Treball dels Pirineus instal·lat a Andorra. I el mateix organisme va fer el 1992 el 1r Simposi de Poblament dels Pirineus.

El 1993 es va organitzar el Simposi Internacional sobre la Farga Catalana el setembre a Ripoll organitzat per la Societat Catalana de Tecnologia (IEC) i altres institucions, entre les quals el Govern d’Andorra.

El 1998 naixien els Col·loquis d’Estudis Transpirinencs amb matriu al Centre d’Estudis Comarcals del Ripollès, amb la participació de la UCET o Unió de Centres d’Estudis Transpirinencs fundada el 1997 a Tolosa del Llenguadoc i amb domicili a Tolosa i a Puigcerdà en les seves tres primeres edicions i, després de la seva desaparició, substituint-la l’IRMU, Institut Ramon Muntaner, des de la quarta. Els quatre primers foren fets a Núria; els cinquens a Areny de Noguera (Ribagorça) el 2007; els sisens a Núria l’octubre del 2009; els setens a Salardú (Val d’Aran) l’octubre del 2011; els vuitens a Núria el setembre del 2013; els novens a Canillo (Andorra) l’octubre del 2015; els desens a Queralbs el setembre del 2017; els onzens a la Seu d’Urgell l’octubre del 2009; els dotzens a Sant Joan de les Abadesses el 2021; els tretzens a Puigcerdà el setembre del 2023 i els catorzens s’han fet al setembre del 2025 a Camprodon.

Les Trobades Culturals Pirinenques s’han desenvolupat anualment des del 2004 –convocades inicialment per la Societat Andorrana de Ciències, l’Institut d’Estudis Ceretans i el Col·lectiu Pirineus Actual de l’Alt Urgell. I han aconseguit publicar la trobada ininterrompudament des d’Andorra la Vella. Les primeres es feren a Sant Julià de Lòria (Andorra) l’octubre del 2004; les segones a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) el 2005; les terceres a Organyà (Alt Urgell) l’octubre del 2006; les quartes al Pont de Suert (Alta Ribagorça) el novembre del 2007; les cinquenes es feren a Ripoll (Ripollès) l’octubre del 2008; les sisenes a Berga (Berguedà) el 2009; les setenes a la Seu d’Urgell (Alt Urgell) l’octubre del 2010; les vuitenes a Escaldes-Engordany (Andorra) l’octubre del 2011; les novenes a Puigcerdà (Cerdanya E.) l’octubre del 2012; les desenes a Ripoll (Ripollès) l’octubre del 2013; les onzenes a Esterri d’Àneu (Pallars Sobirà) l’octubre del 2014; les dotzenes a Prada (Conflent) l’octubre del 2015; les tretzenes a Ceret (Vallespir) l’octubre del 2016; les catorzenes a Santa Llocaia (Cerdanya F.) l’octubre del 2017; les quinzenes a Sant Corneli-Cercs (Berguedà) l’octubre del 2018; les setzenes a Sureda (Rosselló) l’octubre del 2019; les dissetenes telemàticament des d’Andorra la Vella (Andorra) el novembre del 2020; les divuitenes a Montanui (Ribagorça) l’octubre del 2021; les dinovenes a Matamala (Capcir) l’octubre del 2022; les vintenes a Sant Pere de Rodes (Alt Empordà) l’octubre del 2023; les vint-i-unenes a Olot (Garrotxa) l’octubre del 2024, i les vint-i-dosenes s’han fet a Irun (Guipúscoa) l’octubre del 2025.

A tall de reflexions finals:

1. Per assolir un desenvolupament normal i sostenible del Pirineu, arreu dels diferents territoris, és necessari disposar d’un profund coneixement previ.

2. Avui, aquest coneixement a més de ser local dels diferents territoris ha de ser també global o almenys comparat amb els seus entorns.

3. Un coneixement que pot ser temàtic (amb més transversalitat de les aportacions) o pot ser per matèries (amb aportacions més especialitzades).

4. El retard acumulat en el desenvolupament equilibrat del Pirineu ens reclama i exigeix continuar els col·loquis i trobades i fer congressos, cursoss Simposis i altres.

5. Donada l’escassetat de recursos humans i econòmics de què es disposa, ens cal unir forces entre els actors públics i els civils.

6. Els estudiosos, pensadors i intel·lectuals pirinencs tenim el deure de cercar els elements comuns que ens uneixen i obrir espais de trobada per explorar i desenvolupar conjuntament.