Neu de país

Hi ha moments a l’any que van més enllà del calendari. L’inici de la temporada d’esquí a Andorra n’és un. Les estacions obren, i amb elles tot el país s’activa. Comença un nou hivern, un nou cicle que ens implica a tots. Aquest divendres, els tres dominis de Grandvalira Resorts –Ordino Arcalís, Pal Arinsal i Grandvalira–, posen en marxa de manera oficial una nova temporada d’hivern amb més de 150 km de pistes obertes, una de les millors ofertes de neu dels últims anys pel pont de la Puríssima. Una obertura que convida a l’optimisme, però també a la responsabilitat compartida.

Perquè, més enllà de la neu, això va de país. Si el turisme, en xifres del ministeri, representa més del 40% del PIB d’Andorra, i l’activitat dels camps de neu n’és un dels motors principals, l’impacte sobre l’economia d’Andorra és avui dia vital. Quan les estacions s’activen, es posa en marxa una cadena de valor que arriba molt més lluny de les pistes: hotels, comerços, restauració, transport, serveis, i la resta d’experiències turístiques. Una economia hivernal que dona feina a milers de persones i que impulsa la vida a totes les parròquies.

Aquesta temporada arriba després d’una inversió rècord de 39 milions d’euros destinats a modernitzar infraestructures, reforçar l’experiència de l’usuari i, sobretot, garantir la neu. Les noves tecnologies ens ajuden a fer més amb menys: més neu, menys consum energètic. Això vol dir aprofitar millor els dies i nits de fred, ser més eficients i sostenibles. Amb gairebé 28 milions invertits en cinc anys en millores d’innivació, podem disposar d’un 66% dels nostres dominis coberts per la neu de cultiu i una capacitat de reacció cada cop major.

Des dels inicis de l’activitat a Andorra (1956), el sector de la neu ha conviscut amb hiverns irregulars. Hi ha hagut temporades de grans nevades, però també d’altres amb escassetat de precipitacions o amb obertures de pistes que no han arribat fins ben entrat el gener. Així ho recorden els pioners. No és nou haver de treballar amb l’adaptabilitat com a norma. El que sí que és recent, i innegable, és que l’augment global de les temperatures és una realitat que accentua la volatilitat i exigeix respostes més sòlides. Negar-ho seria irresponsable quan els indicadors científics assenyalen un augment sostingut de les temperatures mitjanes a escala mundial, i també local.

Davant d’aquest escenari, les estacions d’Andorra, com la majoria d’arreu del món, actuen des de la responsabilitat: invertint en neu de cultiu més eficient, millorant la gestió dels recursos hídrics i energètics, i apostant per la innovació, l’aprofitament dels recursos naturals per produir electricitat i la sostenibilitat.

A hores d’ara, però, cal ser clars, encara ningú no ha trobat una alternativa real que pugui substituir l’impacte econòmic i social de l’activitat vinculada als esports d’hivern. Hi ha casos molt puntuals, que han sabut aprofitar la seva escala i ubicació per avançar cap a una desestacionalització més efectiva. De moment són excepcions. A Andorra també hi treballem, amb una oferta d’estiu cada cop més potent, però a curt i mitjà termini, el sector de la neu continua sent un eix vertebrador de l’economia del país. I per això, lluny de rendir-nos, hi seguim apostant amb ambició i sentit de país.

I en aquest camí, Andorra manté uns avantatges competitius sòlids i reconeguts. Disposem d’una oferta completa, que va molt més enllà de l’esquí: après-ski de qualitat, termoludisme, compres, gastronomia, cultura i un entorn segur que els visitants valoren molt positivament. Tot plegat és fruit d’anys de feina, d’una aposta decidida pel servei i per connectar amb mercats llunyans. Aquesta trajectòria ens posiciona com una destinació atractiva, tant per als públics tradicionals com per a nous mercats estratègics com els Estats Units o Llatinoamèrica, que busquen precisament això: seguretat, confiança i hospitalitat.

Ara bé, sabem que tot això només funciona si cuidem el més important: la qualitat del servei. I aquí és on ens trobem amb un repte que preocupa de debò. Tenim gent molt bona. Professionals que ja coneixen el client, que estimen el que fan i que donen vida a les estacions. Però retenir-los es fa cada cop més difícil. Sense habitatge assequible i amb dificultats per renovar permisos de treball, mantenir aquest talent esdevé una cursa contrarellotge.

Aquest inici de temporada és, també, un moment de connexió social i emocional. A les pistes no només hi venen turistes: hi tornen famílies senceres, grups d’amics que fa mesos que no es veuen, grups d’escolars de tots els centres educatius del país, generacions que comparteixen tradició i records. L’estació es converteix en un espai de trobada, en un territori emocional que forma part de la nostra identitat. És una manera de ser i d’estar al país. De tornar, d’arrelar, de transmetre valors als més joves i als nouvinguts.

Per això, la neu a Andorra no és només un recurs natural. És un element cultural, emocional i econòmic alhora. La vivim des de la infància, la compartim en comunitat, la projectem al món com una carta de presentació. És part del nostre ADN. I això no és retòrica, és realitat. Qui ha crescut aquí sap què vol dir veure nevar, entendre el silenci blanc, aixecar-se d’hora per esquiar abans d’anar a treballar o després de sortir d’escola. És un estil de vida.

Aquesta temporada s’obre amb l’ambició de mantenir-nos sent referents, però també amb el compromís de fer-ho junts. Amb la voluntat de ser competitius, sí, però també coherents amb els valors que ens han fet créixer com a destinació. Amb el desig d’oferir al visitant una experiència memorable, i alhora preservar allò que fa única la nostra manera d’entendre l’hivern.

Per això, cada cop que obrim pistes, no només comencem una temporada, tornem a posar en marxa tot un país. Amb orgull, però també amb responsabilitat.

Aquest hivern, com sempre, no només ens hi juguem una temporada, ens hi juguem confiança, reputació i futur. I això no és cosa d’uns quants, ens hi va a tots. Molt bona temporada a tothom.