L’equilibri necessari
L’andorranització de la Justícia ha estat una aspiració compartida per tots
L’andorranització de la Justícia ha estat, històricament, una aspiració compartida per tots: un projecte legítim que busca reforçar l’arrelament institucional i garantir la carrera professional del cos judicial. Però ens trobem en un moment en què la realitat ens obliga a fer una reflexió profunda. Més que un principi inamovible, l’andorranització ha de ser avui un instrument flexible, adaptat a les necessitats de la ciutadania i al funcionament òptim d’un sistema que no es pot permetre disfuncions estructurals.
En els darrers mesos, he manifestat públicament que la Justícia afronta un moment crític si no adaptem aquest model. Els fets són clars: el Tribunal de Corts ha vist com diverses incompatibilitats, recusacions i limitacions funcionals han reduït la disponibilitat de magistrats andorrans per constituir tribunal. La situació s’ha agreujat amb la impugnació d’alguns nomenaments, com el d’una magistrada de fora del país, i amb la impossibilitat de substituir determinats perfils especialitzats. Ho he dit sense ambigüitats: si tanquem la porta a la incorporació de magistrats externs tal com ho preveu la Llei, la Justícia no funcionarà correctament.
Ha de ser entesa com un procés evolutiu basat en el rigor i la qualitat
No és una hipòtesi teòrica. Ja hem constatat com, davant l’escassetat de magistrats disponibles, hem hagut de recórrer de manera reiterada a batlles que, per disseny institucional, haurien d’estar dedicats a la seva jurisdicció natural. Aquesta pràctica, tot i ser una solució temporal, té conseqüències: incrementa la càrrega de treball i genera disfuncions operatives, entre altres. El diagnòstic del Servei d’Inspecció és clar: cal reforçar l’estructura, estabilitzar les plantilles i revisar el sistema d’accés i designació perquè respongui a la realitat del segle XXI.
L’andorranització, en aquest context, no pot ser entesa com una barrera, sinó com un procés evolutiu basat en el rigor i la qualitat. Volem, i promovem, que els professionals andorrans tinguin un paper cada vegada més central. Per això hem invertit de manera decidida en formació, amb tallers, cursos especialitzats, estades internacionals i col·laboracions amb institucions com la Magistratura francesa o el Consejo General del Poder Judicial espanyol. Estem preparant amb determinació els professionals del país perquè puguin assumir responsabilitats majors. Però cal ser realistes: Andorra és un país petit, tothom es coneix i els perfils judicials externs són necessaris. El nostre compromís amb la qualitat, la independència i l’eficàcia no pot estar subordinat a limitacions imposades per una andorranització mal entesa.
Les reformes que hem impulsat en els darrers mesos, l’estructura orgànica, el Codi Ètic, la política de seguretat de la informació, la implementació del punt lila, les inspeccions per evitar dilacions indegudes o el desplegament del Fons Documental Judicial, han contribuït a un sistema més modern, transparent i eficient. La transformació digital, amb l’expedient judicial electrònic i el nou cercador de jurisprudència, ens fa capdavanters.
L’andorranització no pot entendre’s com un dogma, sinó com un objectiu que ha de conviure amb un principi superior: el bon funcionament de la Justícia. La ciutadania no demana l’origen d’un magistrat; demana justícia àgil, imparcial i de qualitat. I això implica obrir la porta, amb criteris d’excel·lència, a magistrats externs quan el sistema ho requereixi.
Es tracta de preservar la identitat judicial d’Andorra sense comprometre la seva eficàcia. No renunciem a l’andorranització; volem que sigui prou flexible perquè serveixi millor al país.
El futur de la Justícia andorrana passa per afrontar aquesta qüestió amb rigor i decisió. No podem fer veure que els problemes no existeixen. Hem d’avançar cap a una Justícia que sigui plenament nostra, però també plenament funcional. Una Justícia que valori els professionals del país, que ampliï les seves oportunitats, però que no es bloquegi quan necessiti reforç extern.
L’andorranització no és una fita, és un mitjà. I només serà útil si contribueix al que és realment essencial: garantir a la ciutadania una Justícia independent, eficient i capaç de respondre amb seguretat jurídica als reptes del present i del futur.