Nadal amb sentit: menys paquets, més valor

Obrim, mirem, deixem… i en busquem un altre. Nadal arriba carregat d’il·lusió… i de paquets. Però més no vol dir millor. Si volem que els nostres fills valorin allò que reben i en gaudeixin de debò, cal posar criteri abans de comprar i decidir com gestionarem el moment d’obrir. No es tracta de tallar la màgia; es tracta de donar-hi sentit.

Abans de començar, parlem amb avis i tiets. Una llista curta i compartida, poques coses i ben triades, sense repetir regals. Més val evitar les presses d’última hora i regals que s’acaben perdent al fons del calaix. A més, és útil acordar amb la família un pressupost semblant per a tots els infants: no es tracta de quantitat, sinó de coherència. Una guia pràctica és la “regla dels 4 regals”: una cosa que realment vulgui, una que necessiti, una per llegir o aprendre i una experiència per fer junts. Si ho preferim més simple, podem fer “3 + 1 experiència” amb el mateix esperit. No és un nombre màgic, sinó una manera de donar sentit al que entra a casa i reservar un lloc perquè un llibre i un record compartit hi tinguin un lloc assegurat.

Per educar el desig cal refredar-lo. Davant d’un “ho vull ara”, és millor apuntar-ho i revisar-ho al cap de 48 hores: molts desitjos s’apaguen i queda el que importa de veritat. Eduquem el desig, no la immediatesa.

Les experiències són el gran regal oblidat. Fan créixer el record i el vincle: una sortida a la neu, una tarda de patinatge, entrades de teatre o d’esport, un taller de cuina en família. I sempre, un llibre: de cinc a deu minuts de lectura com a rutina tranquil·la abans d’anar a dormir. El regal no és només l’objecte, és el temps que obrim per gaudir-lo plegats. Les experiències duren més que els plàstics. Les coses s’acaben; els records, no.

Expliquem el pla als nens amb paraules simples: seran pocs regals, ben triats, hi haurà un llibre i una experiència. Donem a cada regal el seu moment: sense presses i amb temps per estrenar. Quan saben què passarà, hi ha menys queixes i més il·lusió real.

Per evitar la saturació, val la pena repartir els regals entre Nadal (o Pare Noel) i Reis, i fer una rotació del que ja tenim. Si ho obrim tot de cop, el nen passa d’un objecte a l’altre sense temps de vincular-s’hi. Obrir menys i millor ajuda a aprofitar més el joc. Per evitar el “massa de tot”, fem nostre l’“un entra, un surt”: si arriba a casa una joguina nova, una de poc utilitzada en surt per donar-la o per jugar-hi més endavant. La rotació de joguines manté l’interès: una caixa guardada i, de tant en tant, intercanviem. No cal comprar més; cal redescobrir millor.

Aquests dies també poden servir per ensenyar a donar: fer neteja del que ja no s’utilitza i portar-ho a una ONG o a altres infants que ho puguin aprofitar. Compartir desperta l’empatia i ajuda a valorar el que es té.

A infantil i primària, abans de pantalles cal joc, lectura i moviment. La tecnologia, més endavant i amb acompanyament. I si sabem que no podrem acompanyar l’infant i supervisar-ne l’activitat, és millor esperar. Si finalment arriba, que sigui amb normes clares: temps i horaris limitats, ús acompanyat, control parental configurat i una conversa setmanal breu sobre què fa i per a què ho fa.

L’agraïment també s’entrena. Si a casa encara hi ha Reis o Pare Noel, un dibuix o una nota per a ells. Als avis i els tiets, un vídeo o una foto del nen utilitzant el regal amb un “gràcies”. Si ja no hi ha màgia, una trucada curta o un missatge escrit: “Gràcies per pensar en mi, ho cuidaré i ho faré servir.” Dir gràcies educa la mirada i dona valor a les coses.

Nadal no és acumular; és donar sentit. I sobretot no oblidem l’essencial: el millor regal que podem oferir als nostres fills som nosaltres: el nostre temps, la nostra presència i la nostra manera de mirar-los mentre creixen.