Que la neu hi faci més

Si algú sap com fer per inculcar als esbojarrats de la carretera una mica més d’educació, que ho digui i mirem de conjurar-nos, la majoria dels conductors, per fer-ho possible. Altrament, si no s’aturen els comportaments antireglamentaris, d’anar per la carretera com si fos un circuit de carreres, els accidents greus creixeran i degut a la manca de respecte i d’educació, patiran els innocents, que es veuran afectats per les maniobres dels insensats al volant. Ho repeteixo i ho torno a preguntar, si algú té la fórmula màgica per escarmentar-los i que els passin les ganes d’anar a velocitats no tan sols inadequades, sinó esbojarrades, que ho digui, per posar-ho en pràctica de forma col·lectiva. Una manera de posar-los a ratlla potser fora començar una campanya de denúncies, agafant el número de la matrícula i trucant a la policia comunicant la infracció comesa. És a dir, aquells impulsos que ens agafen quan presenciem l’avançament enmig d’un revolt, en contínua, dins d’un túnel, etc., o quan la velocitat a la qual van és de les més que sobrepassades, de trucar a emergències i comunicar que un cotxe amb matrícula tal va com un boig per tal carretera, posar-la en pràctica sense cap mena de dubte. Ja no dic fer públiques les matrícules, per exemple, en una llista de la premsa, perquè suposo que per la Llei de protecció de dades i la privacitat no deu ser permès. Però comunicar-ho als agents de l’autoritat sí que és una via, potser l’única, perquè se’ls pugui, com a mínim, advertir, tot i no enxampar-los in fraganti. I tenint una llista de plaques perilloses, segurament que es podrien encalçar amb més eficàcia.

En comencem a estar més que farts i a la vegada notant una sensació de por quan te’ls trobes que venen de cara o quan et passen com si fossin un coet, moltes vegades a punt de provocar un accident fatal, perquè a velocitats altes una col·lisió acostuma a provocar víctimes greus o mortals. Si algú s’hi ha trobat o té algun familiar o amistat que ho ha patit, donarà fe que els accidents greus deixen seqüeles per a tota la vida, cas que no s’hagi perdut i tot. Així ho diuen les campanyes de trànsit i o adverteixen les autoritats, campanyes reiterades que, pel que sembla, només atenem els que ja anem per la carretera sense fer el boig, ni el ruc, ni el fatxenda. Tant de bo que s’arribi a legislar perquè els cotxes particulars i també els furgons de repartiment portin els tacògrafs que enregistren velocitats, quilometratge i temps d’aturades dels vehicles, tal com ho porten els camions i autocars. I ara que ja es poden fer lectures del tacògraf sense ni haver d’aturar el vehicle, passant només pel costat, sigui en marxa o estigui parat, aplicar-ho als vehicles particulars, a tots els cotxes i totes les motos, que també tenen entre els seus conductors els que se salten tota la normativa haguda i per haver, serviria per detectar els infractors i aplicar-los la corresponent multa o retirada de carnet, a totes voltes la mesura més eficaç per treure de la circulació tanta imprudència i tanta mala educació al volant. Mentrestant, toquem fusta i mirem de no haver de patir cap ensurt dels que acaben en accident. I si el calfred que ens recorre l’esquena quan presenciem com condueixen a velocitats inhumanes també el notem llegint aquestes línies, vol dir que tenim la sensibilitat en alerta, que no és pas pura il·lusió.

Aquest hivern que encetarem abans d’un mes, quan ja siguem a les portes de Nadal, la neu ens visitarà com cada any. A la carretera, la neu sempre ens ha de fer estar més atents i extremar la prudència. Ja veurem com ho faran els imprudents i esbojarrats quan trobin neu o glaç a la carretera. Afluixaran o seguiran amb el seu comportament insolidari i inconscient? Si en temps de neu continuen com si fossin els amos de la carretera, potser la neu els farà entendre que no es pot anar com van si, posem el cas, rellisquen i pateixen un accident o fan una virolla o dos o tres. Doncs això, que la neu –pel bé de tots– hi faci més del que hi podem fer la resta d’usuaris de la carretera.