Dia de l’eliminació de la violència contra la dona
Encara avui ens separa un llarg camí del respecte i la igualtat de gènere
El 8 de març se celebra universalment el Dia internacional de la dona.
Permeteu-me, però, que jo li dediqui el meu tribut en aquesta data del 25 de novembre, Dia internacional de l’eliminació de la violència contra la dona, que considero més transcendent per posar en relleu el llarg camí que encara avui ens separa del respecte i igualtat de gènere.
El país europeu on un major nombre de dones declaren haver patit assetjament és Finlàndia, amb un 47% de denunciants, lectura que porta a una segona interpretació, perquè si un país tan socialment desenvolupat com Finlàndia és el número 1 és perquè la denúncia és real, mentre que altres països presenten un resultat enganyós a causa de la por de les dones a denunciar.
No es pot entendre, per exemple, que d’una manera creïble aquesta estadística només prevegi un 6% de denúncies a Bulgària, un 16% a Espanya o un 26% a França, amb una mitjana del 31% al conjunt de nacions europees.
La realitat és que més d’un terç de dones pateixen avui alguna mena d’assetjament físic o moral.
És clar que les condicions de respecte a la dona han millorat molt en comparació amb èpoques passades, però encara avui és considerable en altres continents com, per exemple, a l’Àfrica, on el resultat d’investigacions efectuades per organitzacions humanitàries o mitjans de premsa fidedignes és aterridor.
En aquesta sinistra classificació es troben en primer lloc Sierra Leone, Uganda i Burundi, però s’hi pot confirmar una gran quantitat d’agressions a tot el continent.
Exemples esgarrifosos ens arriben massivament, com l’informe efectuat pel diari Le Monde (Maëlle Duhamel 14-10-2025), que relata atrocitats efectuades a la província del Tigré, al nord d’Etiòpia, on una jove mare amb dos fills va ser lligada i violada durant 17 dies pels soldats d’una base militar propera, i sense voler exposar aquí una llarga llista d’abominacions n’hi ha prou de dir que les violacions hi són habituals, a vegades per més de 50 participants, i sovint afegint humiliacions i violències físiques que poden anar des de ser obligades a consumir els seus excrements fins a la introducció de serps mortes a l’interior dels òrgans genitals. Terrorífic. Perdonin la duresa d’aquest macabre relat, però és la veritat, tot amb total impunitat i manca de sancions per part de les autoritats.
Si Europa queda relativament al marge de greus exemples, a la nostra mateixa frontera tenim l’exemple de l’execrable actitud dels bàrbars membres de l’exèrcit rus, que ha deixat un reguerall de malfets comesos contra les dones durant la invasió d’Ucraïna de les quals s’ocupa el Tribunal Penal Internacional de la Haia, que fins avui té documentats 4.366 casos.
Si bé cal considerar que una sola escaiença ja és excessiva, ens hem de felicitar que Andorra sigui un dels països menys afectats d’Europa per la deplorable plaga del masclisme.
Les situacions aquí exposades converteixen quasi en una anècdota el relat de la construcció del pont sobre el riu Kway, tema de l’excel·lent film de David Lean que relata el procés històric de la construcció d’aquell pont realitzat per fer arribar prostitutes per als soldats japonesos a la regió tailandesa de Bangkok durant la Segona Guerra Mundial.
El dia que s’hagi erradicat el maltractament a la dona, la humanitat haurà fet un pas definitiu en el camí de l’equitat.
Un control exhaustiu i constant hauria de garantir una millora d’aquesta misèria universal que ha fet de la dona una víctima permanent de la història, però com tants altres problemes serà sobretot l’educació la que permetrà la consolidació d’un futur millor.
Déu meu, per què ens has posat el Cel tan lluny...