Nit

Dijous es va celebrar una nova Nit Literària i ja en són gairebé mig centenar. Literària, de ben segur, amb autors, obres i premis com a centre de la vetllada. Però no acostumem a veure un altre vessant de l’esdeveniment: el caràcter social d’una cita que aplega el “tot Andorra”: institucions, polítics, entitats financeres i, com és natural, lletraferits, que no només són els autors, satisfets o decebuts, sinó també els membres dels diversos jurats, que han assumit la sempre sacrificada feina de llegir-s’ho tot, a més d’escollir el que han trobat millor, amb honestedat, ja que l’objectivitat és tan difícil, per no dir impossible.

El Cercle de les Arts i de les Lletres cerca per aquesta dura i difícil tasca –dura perquè cal llegir-ho tot, pàgina per pàgina, i difícil perquè cal deixar de banda (o intentar-ho) les preferències de cadascú: de gènere, d’estil i tota la resta–. Habitualment, els responsables de la tria són altres autors, teòricament “consagrats”, a escala. Potser han oblidat la referència de Valle-Inclán quan deia que un bon actor de teatre serà bon dramaturg o director d’escena “quan un elefant sigui catedràtic d’Història Natural”. Però: quina podria ser l’alternativa? Editors? A més de subjectivitat, comptarien potser interessos “de marca”. Gent del carrer sense formació específica? Alguns experiments no han anat malament, com ara els jurats de joves per a obres escrites destinades a la seva generació, o en festivals de cinema.

Dijous es va celebrar la Nit Literària, ja són gairebé mig centenar

De fet, però, gairebé tots els certàmens d’un cert nivell –per veritable prestigi o per volum de la dotació i per promoció– acaben encomanant la tria a membres del mateix “gremi”.

Deixant de banda la dificultat –i de vegades injustícia– en la concessió dels guardons, caldrà reiterar que, pel seu component social, sí que potser cal una panòplia tan estesa de premis per concitar la concurrència d’institucions, empreses, escriptors i editors, aquests per ensumar el pa que s’hi dona.

Dintre aquestes “valls neutres” no hi ha un altre esdeveniment d’un nivell semblant per la participació en la convocatòria –obres dels diversos gèneres– ni en la vetllada pròpiament dita. I per això ja sembla que paga la pena.

Si de cas, la principal mancança de la iniciativa és la difusió i distribució de les obres premiades. La primera, corregida en part amb les presentacions públiques de les obres editades, amb presència dels autors. En part, però no del tot, companys corresponsals de mitjans internacionals, teniu la paraula. Per la seva banda, la ministra de Cultura va anunciar el compromís de promoure la difusió exterior de la literatura produïda aquí. I, senyora ministra, heu de saber que alguns –almenys alguns– en vam prendre nota.